#Lifespoiler: Un Butaca per a Vicky Luengo, si us plau

#Lifespoiler
19/06/2017

«Avui estem de celebració, i és que fa ja dos anys que vivim el denominat efecte Crouch. Aquesta filtració dels secrets del nostre destí, aquest spoiler de les nostres vides que ha suposat un abans i un després a la història de l’espècie humana».

Així comença i enganxa, des del primer minut, Life Spoiler, una tragicomèdia de ciència-ficció escrita pel dramaturg Marc Angelet i el guionista i realitzador Alejo Levis que planteja, a partir de la història de tres personatges que s’hi enfronten de maneres diferents, quin sentit té viure si ja saps què passarà. Un tàndem que funciona a la perfecció (esperem que no es quedi aquí) i que aconsegueix el bo i millor del teatre i el cinema. I és que la primera sensació de l’espectador és la d’estar veient una pel·lícula, però en viu, amb els actors a tocar i certs jocs que només permet la teatralitat.

És un plaer absolut veure a quatre pams els somriures, la incertesa i la tendresa de l’Alícia (Bruna Cusí); els ulls vidriosos i les contradiccions de la Sara, un personatge molt ben dibuixat pels autors que creix encara més a mans de Vicky Luengo (que li donin un Butaca aviat, a cada obra fa un pas endavant i torna a sorprendre!); i els trucs i la comicitat de Sergio Matamala, que té la dificultat d’actuar amb un registre completament diferent sense desentonar. Un plaer immens gaudir d’un text i una direcció intel·ligent i àgil que no només manté l’espectador fascinat per la història, sinó que a més a més fa reflexionar i proporciona bons moments còmics. Una proposta rodona a la qual encara cal sumar-hi un molt bon ús de la il·luminació, el so i l’escenografia de la sempre sorprenent Laura Closca i Sergi Corbera.

← Volver a #Lifespoiler