Un «divertimento» amb majúscules

Una hilarant comèdia escrita en vers i en el català actual, sobre la rivalitat entre els aficionats a l’òpera en el Teatre de la Santa Creu (ara el Principal), que és on primer es va representar aquest gènere….. i els nou vinguts de l’època, que van apostar pel nou Teatre del Liceu; dues classes socials antagòniques que rivalitzaven per veure on es representaven les millors òperes i amb els millors intèrprets

Ens ha agradat molt la posada en escena, en la que els intèrprets no abandonen mai l’escenari i simplement quan no els hi toca actuar s’asseuen a les butaques del saló on simula que passa tot l’argument. Una molt bona direcció i adaptació de Jordi Prat i Coll, recolzada per una aconseguidíssima escenografia (Ricard Prat i Coll), i un vestuari d’època excel·lent (Miriam Compte).

La sorpresa ha estat majúscula i ens hem trobat amb una petita joia teatral i a sobre de gaudir d’unes molt bones interpretacions, no hem parat de riure durant tota la representació.

Per veure la crónica original