Les mans, el nou text de Llàtzer Garcia, una de les veus més rellevants de la dramatúrgia catalana actual, és una autoficció que tracta sobre una relació d’amor ambientada en el món del cinema.
La Paula i l’Isaac són els protagonistes d’aquesta història. Són parella i tenen un projecte en comú.
Ella ha escrit el guió d’una pel·lícula i ell és qui l’ha de protagonitzar. La pel·lícula es titula Les mans i va sobre la seva relació de parella, però sobretot està centrada en la difícil experiència que va viure l’Isaac, una malaltia mental que el va mantenir allunyat de la feina.
Però aquesta pel·lícula que semblava que acabaria per apropar-los, acaba convertint-se en el detonant principal de la crisi de la parella. I és aquí és on comencen tot els problemes entre ells. Els retrets, sentiments amagats, angoixes, converses pendents, pors, competitivitat, egoisme i culpa, van guanyant terreny al desig, a l’amor, a l’estimació i al respecte.
Haig de dir que Les mans ho té tot per ser un dels grans èxit d’aquesta temporada i del Festival Grec 2024: el text, la direcció, les interpretacions, la posada en escena, l’ambientació, la música, el disseny de llums.
El text és magnífic, brillant, aparentment senzill, d’aquells que t’atrapa i et convida a pensar. Teixit de diàlegs profunds, intensos i molt realistes. Hiperrealistes. Tot és molt creïble.
La direcció a càrrec de Sílvia Munt és del tot encertada, pel ritme del muntatge, per una posada en escena on no falta detall, per l’acció (verbal i emocional) i per la magnífica direcció d’actors.
Els actors que interpreten la Paula i l’Isaac, la parella protagonista d’aquesta història, són la Raquel Ferri, actriu que admiro molt i segueixo d’ençà que la vaig descobrir al teatre Eòlia en el muntatge Joana 2015 una batalla campal i l’actor Ernest Villegas al qual admiro, segueixo i en soc fan des de fa temps.
L’ambientació i la música i audioescena d’Orestes Gas són dos punts a destacar d’aquest muntatge. Uns discos de vinil i uns pòsters cinematogràfics formen part de la decoració de la llar. Una banda sonora original minimalista, tant en la forma com en el fons i el tema Sona Send mi some lovin de Little Richard.
Tal com ja ens avançava la sinopsi de l’obra, Les mans és una història d’amor imperfecta.
Les mans parla sobre l’amor d’una parella; de com n’és de difícil i complicat de vegades estimar i de les contradiccions que sorgeixen en una relació de parella.
Parla d’oportunitats, d’amor i desig, de les barreres que ens trobem davant una malaltia mental, de l’èxit i fracàs en una parella i el que això pot provocar en la seva relació.
Parla de convivència, de la necessitat de llibertat que moltes vegades necessitem i que pel fet de tenir parella no ens ho podem permetre.
Parla d’una història d’amor imperfecta.
Parla de confiança, de respecte.
Parla d’emocions.
No us la perdeu!