Hi ha un problema que cal esmenar ja. Com fer-ho, si t’emociones veient una obra de teatre, i moqueges, amb la màscara posada? És un problema. Soc a la Sala Badabadoc. I acabo de veure una obra que m’ha fet un rau rau tant gran a la panxa! He rigut, he plorat, he patit, he gaudit, he recordat. Les històries de l’avi Josep, de Mar Puig i Mateu Peramiquel són molt especials. Abans de posar els peus al carrer ja he enviat un missatge al grup de les meves amigues teatreres: “No us perdeu les històries de l’avi Josep”, els dic. Arribo a casa i entro dient: “M’ha encantat” L’endemà a la feina, em vaig trobant amb gent dels que sovint em pregunten coses de teatre i insisteixo no us perdeu “Les històries de l’avi Josep”, us encantarà. D’històries en tenim moltes al nostre voltant més proper. Per sort o per desgràcia ens en passen moltes de coses a nosaltres i als nostres. Però destil·lar-les, escriure-les, dramatitzar-les, musicar-les, cantar-les, explicar-les, no és un repte que tothom pugui assolir. Mar Puig i Mateu Peramiquel tenen una sensibilitat, una tendresa, un fantàstica manera d’entre creuar música i acció, història i reflexió, passat i present, humor i tristor, i drama, i angoixa, i somnis, i amor. Crec que l’obra destil·la molt d’amor. L’amor que ja es veu que va moure els fils de la vida de l’avi Josep, l’amor amb què s’han comunicat avi i neta, l’amor amb què la neta ho ha rebut, l’amor que Mar i Mateu i han posat en cada nota, en cada paraula, en cada silenci, en cada mirada. No em quedo curta si us dic que cada acotació, cada il·luminació, cada cadira, cada gest està col·locat magistralment, a un tempo molt ben triat en cada minut de l’obra. La història t’arriba, la veu de la Mar i la seva interpretació t’arriben, la música, pràcticament present en tot l’espectacle t’arriba, el company d’escena Eduard Mauri ha estat triat fantàsticament. No cal que us expliqui res més. Aneu i gaudiu. La seguretat sanitària està assegurada (valgui la redundància). Espectacles com aquest curen totes les tristeses, tot i ser trist de vegades. Però si anar al teatre ens ha de fer més humans, més conscients del que tenim, més conscients de la història dels nostres avantpassats, les històries de l’avi Josep són una lliçó necessària d’història i amor. D’amor incondicional. D’amor als nostres, i d’amor al teatre. Un espectacle que en cap cas és una pèrdua de temps, i ajuda a respirar. No, Mar. No, Mateu. No perdeu el temps i escriviu més musicals, més espectacles de la qualitat d’aquest.
Carme Canet i Capeta