Aquest és el primer treball de la companyia en el que s’allunya dels temes clàssics; recordem que prèviament han fet «RÒMUL EL GRAN«, «Up All Night» i «Potser«; ara han volgut apostar i treballar conjuntament amb una autora contemporània. Malauradament, nosaltres creiem que aquesta aposta no els ha acabat de sortir rodona, precisament pel text.
Després de «LLIBRES PER CREMAR» que vam veure en aquesta mateixa sala fa uns mesos, Blanca Bardagil ha escrit i dirigeix aquesta proposta que ens explica la història de 4 personatges que decideixen emprendre un aparentment innocent joc de veritats i mentides que acabarà per canviar les seves vides.
Una peça amb un argument potencialment força interessant, precisament perquè en Teatre no és un tema massa tractat, la maternitat sense la figura paterna, amb la simple utilització d’esperma d’un donant (en aquest cas conegut). Una llàstima que no es vulgui entrar en profunditat en un tema d’actualitat rabiosa i s’hagi perdut l’oportunitat de tractar el tema de forma seriosa.
Aquí s’ha volgut iniciar la proposta amb un plantejament en format comèdia, per acabar derivant en un thriller inversemblant, utilitzant un batibull d’elements que van apareixent a l’acció, i que acaben per convertir la peça en un simple «divertiment esbojarrat», sense saber trobar una sortida amb una certa coherència.
Un elaborat argument que malauradament li resta veracitat als personatges, en un continuo lligar i deslligar en el sentit literal dels termes. Girs i més girs argumentals que acaben convertint la proposta en un absurd i ens condueixen a un inesperat desenllaç, que potser és la millor aportació per salvar la proposta.
Per sort, els intèrprets, Laura Riera (Rita), Boris Cartes (Guillem), Lara Correa (Sandra) i Xavier Alomà (Jordi) ens han ofert unes bones interpretacions, malgrat que les hem trobat en algun moment impostades en la deriva cap un thriller sense sentit. Ells ho fan bé, fins i tot molt bé, però és la deriva argumental la que els hi resta lluïment.
No podem desvelar res més del muntatge perquè cal mantenir la intriga. Només constatar que han aparegut molts temes, el món de la parella, l’amistat, la desitjada paternitat, la maternitat, la precarietat laboral, la confiança, la pèrdua, l’enveja …. Potser massa temes per una obra de durada curta.
Pensem que és un text que requeriria una revisió en profunfitat, perquè el tema central és interessant i el plantejament de comèdia-thriller podria arribar a ser molt atractiu.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ