Son les deu del vespre, tenim una cita amb l’enterrador . Una obra sobre Leoncio Badia, conegut com “L’enterrador de Paterna“. Però aquest cop no anem a la sala de teatre, la cita és a en un espai emblemàtic i significatiu, el Cementiri nou d’Igualada, que ha estat considerat com una de les obres més poètiques de l’arquitectura catalana del segle XX i l’any 1992 fou guardonat amb el premi FAD d’arquitectura.
Torno a veure a Pepe Zapata com a actor, com fa uns quants anys quan ens vam conèixer. Una obra sobre la dignitat davant l’horror que suposa qualsevol Guerra Civil i les conseqüències sobre els vençuts. Leoncio Badia arrisca la seva vida per donar sepultura als enterrats en les múltiples foses comunes que hi ha pel país. Intenta que totes les tombes sense nom, puguin ser reconegudes en el futur gràcies a un tros de roba o petits objectes que enterra davant el cos.
El fet de sortir de la sala de teatre i anar directament a un cementiri, fa que sigui més real la història que ens presenta.
Tal com ens va explicar al finalitzar la funció, és una obra que emociona. Ha pogut portar-la a diferents llocs. A més de portar-la directament a Paterna, València. On tot va cobrar vida, trobant-se amb un familiar de Leoncio Badia. Va poder veure les foses comunes, el paredó on van matar a tots.
S’ha de dir que Leoncia Badia està enterrat en el mateix cementiri on va succeïr tot.
Obres com aquesta serveix perquè les noves generacions siguin conscients del que va passar fa uns anys, i no oblidem el nostre passat.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç