Quan la lectura fàcil no se sap escriure, la societat té un problema, que vol dir que no sap integrar ni adaptar al sistema la població que necessita anar per un carril més lent. Aquest podria ser el missatge que l’obra de teatre «Lectura fácil» (en castellà) vol transmetre a l’espectador. Però reduiríem molt la complexitat de l’obra, que compta amb actrius i actors que deixen sense paraules per la seva representació de primer nivell. Els esmento a tots: Desiree Cascales, Estefanía de los Santos, Carlota Gaviño, Pilar Gómez, Anna Marchessi, Marcos Mayo, Pablo Sánchez. La direcció és d’Alberto San Juan, que ha comptat com a ajudant de direcció amb Anna Serrano Gatell.
Dit això, anem a pams. L’obra es divideix en tres parts, ben assenyalades gràficament, i totes tres extenses. El temps és necessari per explicar bé la personalitat i el conflicte de les quatre cosines, protagonistes, que viuen en un pis tutelat, perquè tenen discapacitat intel·lectual. Ara bé, l’obra guanyaria en ritme narratiu si fos més curta, si s’anés més bé al gra. Per continuar, la interpretació, que ha tingut el suport a la inclusió i l’assessorament de la Fundación Amás, és versemblant, i et transporta al conflicte de les protagonistes, que lluiten per viure amb llibertat, però el sistema els ho impedeix constantment, perquè les vigila, perquè els diu què poden fer i què no, i sobretot (i aquí esclatarà tot) perquè decideix (pel seu compte) que cal esterilitzar una de les quatre noies amb discapacitat, la Marga.
Per acabar, l’obra, que és brillant i que encara l’espectador amb una realitat que potser no coneix, també és massa explícita a mostrar la sexualitat de les protagonistes. Certament, podem preguntar-nos «i per què no?», però el teatre sempre ha de treballar amb la màxima d’insinuar i no tant mostrar. Si més no, és la meva opinió, i per tant sostinc que hi ha moments que podrien treballar-los amb la màxima de la insinuació. I no perquè incomodi, sinó perquè tampoc no cal donar-ho tot mastegat a l’espectador, que també està bé que cadascú faci anar la imaginació.