Sí, ets gran perquè vas fer un teatre divertit, proper al poble, amb reminiscències de la Commedia dell’ Arte i a la vegada seriós i crític. Penso que aquesta és l’obra més esbojarrada de l’autor (de les que conec). Te una primera part genial amb una confrontació dialèctica entre el director dels còmics i el prefecte de la província, i una segona desmarxada amb una desfilada de personatges impagables: el capellà trabucaire, el metge, la mestre del poble… No hi ha res sobrer: personatges ben perfilats, situacions divertides… l’Eduardo era un geni i Homar ho ha dirigit a la perfecció i, com és lògic, els actors n’han fet una creació, tots. Felicitats! D’aquesta posada en escena se’n parlarà, i bé.
¡Enlace copiado!