Un text realment fascinant, amb moltíssims matisos i actituds en què ens podem veure reflectits en com ens comportem al llarg de la nostra vida; a més a més, en cap cas l’hem trobat llarga, perquè hem gaudit del text plenament …. i no pas pel dramatisme del seu desenllaç, que potser si, es força previsible en alguns aspectes, sinó perquè ens ha agradat molt paladejar el camí i tots els simbolismes que l’escriptor ha emprat per explicar-nos aquesta història tan humana.
És per això que no entenem com aquest text de l’escriptor noruec Henrik Ibsen, encara no s’havia estrenat comercialment a casa nostre. Des d’aquí, volem donar les gràcies als responsables d’aquesta adaptació, Marc Artigau, Cristina Genebat i el mateix Julio Manrique (director de la proposta), per haver aixecat aquesta meravellosa adaptació i fer-nos conèixer un altra obra d’aquest gran escriptor.
Guiat per una fervent dèria en vers a un idealisme teòricament pur, el personatge de Gregor, interpretat per Pablo Derqui, fa tots els esforços possibles per alliberar a Hialmar (Ivan Benet), de la «mentida» que envolta la seva vida, malgrat que ell en la seva desconeixença és absolutament feliç; aquesta intromissió en els assumptes d’una família estranya, acabarà produint resultats desastrosos
La posada en escena que s’ha aconseguit en aquesta proposta és realment extraordinària; s’ha substituït l’espai de les «golfes» del text original per un soterrani, que mai veurem, però que protagonitza en forces ocasions l’acció de la trama, simplement amb converses que no veiem, sons i una acurada il·luminació que surt del terre de l’espai escènic.
A la direcció de Julio Manrique no se li pot trobar cap errada en aquesta proposta, més aviat al contrari perquè amb l’ajuda de Marc Artigau ha aixecat una representació realment magnífica, que recordarem per molt de temps.
Pel que fa a les interpretacions, ens han agradat en general molt, destacant les dels papers principals… Pablo Derqui, Ivan Benet, Jordi Bosch, Laura Conejero, …. amb un esforç suplementari d’aquesta última que s’ha de valorar com cal, en continuar representant el seu paper, malgrat un accident durant una de les funcions que l’ha inutilitzat el braç esquerre.
També molt bé Lluís Marco en el paper d’un avi entranyable i molt especialment la d’Elena Tarrats que interpreta la nena de la família i que ens ha deixat bocabadats.
En l’altre extrem no ens ha acabat de convèncer l’actuació de l’actor Andreu Benito, tal com ens va passar recentment en la seva actuació a «En la solitud dels camps de cotò» on ja vàrem comentar que a vegades ens dóna la sensació que recita i declama amb una mena de cantarella, molt allunyat de les interpretacions naturals a les quals estem acostumats en el teatre a Catalunya.
Quasi 3 hores de bon teatre que en acabar, nosaltres hauríem desitjat que encara no hagués arribat a la seva fi. Una vetllada realment magnífica que ens costarà d’oblidar.
Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ