La Zanja

Una opinión de Miquel Gascon Baz
Miquel Gascon Baz
La Zanja
18/04/2019
Un treball exhaustiu de creació

Ja fa uns quants dies que aquesta proposta s’hi ha instal·lat a la Villarroel on s’estarà fins dilluns dia 22, una proposta de la companyia Titzina que fa uns mesos que gira. Es tracta de LA ZANJA escrita, dirigida i interpretada pels dos membres de la companyia, Diego Lorca i Pako Merino. LA ZANJA es va estrenar l’any 2017 i en 2018 va participar en el Festival Iberoamericà de Cadis.

Una obra que ens mostra el paral·lelisme existent entre la colonització de Pizarro sobre la civilització inca l’any 1532, i que va acabar amb l’execució d’Atahualpa, i l’actual colonització que realitzen les multinacionals sobre territoris potencialment explotables. Colonitzacions que només porten la desolació, la malaltia i la destrucció de tot allò que és propi de les cultures que viuen en el territori “objecte de desig”.

Fruit d’un treball exhaustiu de creació, la peça esta basada en cròniques de l’època dels “conqueridors” i en els fets més recents ocorreguts el 2 de juny del 2000, en la població de Choropampa quan un camió que transporta mercuri liquid d’una empresa minera aboca accidentalment part de la seva càrrega sobre la ruta principal que travessa el municipi. L’empresa ofereix diners per recuperar el mineral. Nens, dones i homes el recullen sense saber els efectes que això provocarà en la seva salut.

Aquesta és la cinquena producció de la companyia i la tercera que ha representat a la sala Villarroel, després d’”EXITUS” (2011) i “DISTANCIA SIETE MINUTOS” (2015) i com en els dos treballs anteriors ens ha semblat una proposta fantàstica, amb una posada en escena brillant.

El treball interpretatiu és magnífic amb uns canvis de personatges i registres absolutament convincents, que acompanyanen amb petits retocs en el vestuari com el coll d’en Pako Merino quan es transmuta en Pizarro, els barrets de palla quan fan de “primos” que vigilen la vaca, el mocador al cap quan fan de dones, de recepcionista de l’hotel que guarda la clau de la wifi al seu cap ….

En la història actual Pako Merino es Miquel, l’enginyer de la multinacional minera que ha de convèncer al poble dels beneficis que els hi reportarà l’explotació minera del territori. Diego Lorca és l’Alfredo, l’alcalde de la localitat que està en contra del projecte i acabarà assassinat a mans dels seus conciutadans que el veuen com un fre al progrés i a l’enriquiment de tots.

Un treball de denúncia d’una senzillesa abassegadora, un text que amb una gran naturalitat ens va relatant la transformació de les persones que acaben perdent la seva manera de fer i s’acaben convertint en uns éssers despietats corromputs buscant l’enriquiment personal. Una història que ens parla de valors i de tradicions, de la necessitat de preservar la identitat cultural i de fer prevaldre la dignitat per sobre dels interessos econòmics.

A la magnífica posada en escena, i els personatges definits i perfectament identificables s’ha d’afegir una acurada il·luminació d’Albert Anglada i Diego Lorca, la música de Jonatan Bernabeu i el disseny de l’escenografia, amb un espai escènic quasi nu on els petits moviments de les plaques del terra o de les dues cadires són suficients per suggerir espais o èpoques totalment diferents.

LA ZANJA és metafòricament el lloc on amaguem tot allò que ens molesta, tot allò que ens fa nosa, els ideals que deixem pel camí, la dignitat i fins i tot la nostra identitat. I és també el recordatori de què la història es repeteix una vegada i un altre i que per evitar cometre els mateixos errors cal buscar les respostes en el temps passat, en el record comú que roman ocult.

Un text punyent que rellegirem, perquè en sortir no ens hem pogut estar de comprar el llibre. Una proposta absolutament recomanable.

Per veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ

Todo lo que necesitas para ir al teatro

La Zanja

La Zanja

La Zanja es una producción de Titzina Teatre, que narra el encuentro entre dos mundos, a partir de la construcción de una mina en un pueblo de América del Sur.

Sinopsis

Miguel, técnico de una multinacional minera, llega a una explotación de la compañía en Sudamérica. Alfred (el alcalde) y su comunidad esperan este nuevo “descubridor”. Se produce un encuentro de dos mundos y formas diferentes de entender la vida. Las ambiciones, oportunidades y consecuencias de la implantación de la mina marcan el futuro del pueblo y las relaciones entre vecinos.

La historia del encuentro de Pizarro y Atahualpa, el último rey del Imperio inca, durante la época de la llegada de los españoles a América determinará el destino de los protagonistas.

Vídeo
Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • sonia saurí
    12345

    Val la pena veura-la. Busqueu on estan programats i aprofiteu.

    05/05/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Avui a la Villarroel he estat veient aquesta obra escrita, dirigida i interpretada pels dos actors fundadors de la companyia Titzina, Pako Merino i Diego Lorca. L’obra ens parla d’un encreuament de cultures prenent com a base els fets ocorreguts a 1532 quan Pizarro va arribar al que ara és el Perú clarament a la recerca d’or de les Índies i es va enfrontar a l’emperador inca Atahualpa, i el trasllada a l’actualitat amb un tècnic d’una multinacional Miquel (Pako Merino) que també va allà per explotar unes mines d’or i es troba amb l’alcalde d’aquest poble andí Alfredo (Diego Lorca), bon conèixer de la història de fa 500 anys i contrari a que aquest projecte es dugui a terme ja que totes les promeses de millora que li assegura, són falses i que l’únic que els interesa és el benefici econòmic que aconseguirà la multinacional, encara que això i sense escrúpols porti a la destrucció del poble. Les dues èpoques al llarg de l’obra es van entrecreuant. Una posada en escena amb una escenografia sòbria però molt efectiva i de la qual destacaria la perfecta i tènue il·luminació tot això arrodonit per música de caràcter llatí composta per Jonatan Bernabeu. Pel que fa a la interpretació, Merino i Lorca alternen els dos personatges que abans he esmentat amb la d’uns ramaders i fan un treball impecable i que només per aquest fet ja val la pena anar-hi. Només estaran fins al dia 22 d’aquest mes i us puc assegurar que no us deixarà indiferents.

    10/04/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Un bon muntatge no només per la valenta crítica de la històrica colonització i per la denúncia de les pràctiques abusives de les empreses multinacionals d’avui, sinó per una posada en escena fresca, neta i poètica, basada en la magnífica interpretació dels dos actors; entren i surten en el joc, canvien de registre un cop i un altre amb absoluta naturalitat i convicció. El treball escènic, la utilització dels significatius objectes, la il·luminació, tot en conjunt projecta un espectacle d’enorme qualitat artística i intel·lectual. Els dos excel·lents actors, Lorca i Merino, s’encarreguen de tots els papers si bé és bo aclarir que la interpretació de tots aquests personatges és desigual durant la representació. En resum, una obra que té els seus alts i baixos. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/06/la-zanja/

    08/04/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    La Zanja nos cuenta una historia que se repite una y otra vez. A lo largo de los siglos. Como el ser humano con su inagotable avaricia arrasa con todo para obtener la ganancia, el oro…
    No importa el qué y quiénes se lleva por delante.
    Un técnico de una multinacional minera se desplaza hasta SurAmerica para reunirse con el alcalde la comunidad y ofrecerles mejoras en sus infraestructuras a cambio de poner minas y sustraer el oro.
    Pero el oro lo puede todo. Y los habitantes de la zona pagarán muy caro el aceptar el acuerdo.

    Gran esfuerzo actoral De Diego Lorca y Pako Merino, también a cargo de la dirección y de la dramaturgia, que interpretan a todos los personajes. Pero a mí personalmente no me han transmitido todo lo que podría haber transmitido la obra.
    Se me ha quedado un tanto coja…

    03/04/2019
  • maría j gonzález mondaza
    maría j gonzález mondaza
    12345

    El text és bastant interessant, parla de la vida difícil i dels desencants de estar vivint en un món que no es nostre, d’una terra en lluita constant.

    11/02/2019
Artículos relacionados
La Villarroel acull 'La zanja', nova creació de Titzina

La Villarroel acull 'La zanja', nova creació de Titzina

2 Abril 2019

La Villarroel acull La zanja, el nou espectacle de Titzina, la formació de Diego Lorca i Pako Merino. És la tercera vegada que la sala acull aquesta companyia referent del teatre de nova creació, arriscat […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.