Ja ho deia, Brossa, que l’argument podia fer nosa. La setena porta no té un fil narratiu que cusi totes i cadascuna de les escenes, però sí que compta amb bones interpretacions, un missatge potent i una escenografia molt lluïda. A partir de textos del polifacètic artista Joan Brossa i amb dramatúrgia de Laura Aubert, la companyia Els Pirates Teatre presenta aquest espectacle que atrapa i juga amb l’espectador.
Una oficina del tot ordenada i la porta d’un ascensor molt actiu acullen els personatges principals de l’obra (tres secretàries i un conserge) durant una jornada laboral que aparentment és ben quotidiana. Amb poques paraules se’ns fa entendre que les treballadores esperen, aquell dia concret, un reconeixement que els ha de compensar tota la feina que fan. Les hores van passant i, a mesura que ens endinsem en la dinàmica de l’empresa, presenciem situacions imprevistes.
Amb una bona dosi d’humor acompanyada de tocs musicals però sense deixar de banda la duresa, el muntatge dirigit amb enginy per Adrià Aubert esdevé una crítica al sistema i a la societat que el perpetua: la competitivitat, l’ambició, la hipocresia, l’estrès i l’assetjament són alguns dels temes tractats pel text —amb el suport imprescindible de la gestualitat— al llarg de la jornada laboral que sembla portar, inevitablement, a identificar la setena porta de l’escenari, la de la sortida.