La reina de bellesa de Leenane

25/02/2019

Una nova perla a la Biblioteca

Fa uns 20 anys vaig anar a veure aquesta obra a La Villarroel, la qual va ser dirigida en aquell moment per Mario Gas i interpretada en els papers protagonistes per Vicky Peña i Montserrat Carulla. Haig de dir que poques obres han estat tan presents en el meu cap com aquesta al llarg del anys, fins al punt que encara recordo la seva escenografia i posada en escena. De fet, em va impactar molt en tots els aspectes i, per això, quan vaig llegir que es faria un muntatge nou, no vaig dubtar ni un moment en decidir anar-lo a veure. No obstant, era inevitable tenir certa por davant del gran record que guardava de la seva predecesora i temia que això jugués en la seva contra, però no només no va ser així, sinó que al veure-la, la vaig tornar a gaudir en tota la seva esplendor.

Aquest dur retrat familiar sobre la solitud, el maltractament i la manipulació psicològica esdevé un text potent de Martin McDonagh gràcies a la creació d’uns personatges plens de matisos, com també per la seva història perfectament exposada i pels diàlegs tan realistes com afilats. En aquesta ocasió, la direcció recau en mans de Julio Manrique i esdevé tot un encert, jugant amb els sentits i transportant-nos directament a la cuina de Leenane. Així, tot resulta fluït, proper i autèntic en la posada en escena, comptant a més amb unes interpretacions brillants que van en la mateixa direcció. Per tant, tenim una nova oportunitat per gaudir d’aquest meravellós text en una posada en escena que, sens dubte, està al seu nivell i que de ben segur s’acabarà convertint en un dels muntatges de la temporada.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

La reina de bellesa de Leenane

La reina de bellesa de Leenane

Julio Manrique, colaborador habitual de La Perla 29, se estrenará como director en el espacio del Teatro Biblioteca con un brillante texto irlandés: La reina de bellesa de Leenane de Martin McDonagh.

Sinopsis

Ambientada en un pequeño pueblo, Leenane, al contado irlandés de Connemara. Descubriremos la vida de la Maureen, una mujer soltera de 40 años que vive en una casa antigua con su vieja y despótica madre, Mag, de unos 70 años. La llegada de los hermanos Pato y Ray Dooley alterará la vida de las mujeres, al menos por unos días.

El director dice:

Me gusta Martin McDonagh. Su humor salvaje. Su extraño lirismo. Su mirada. Me gusta su mundo de perdedores y frases cortas, de diálogos delirantes y situaciones violentas hasta el paroxismo. Me gusta su teatro, tanto cinematográfico. Y también sus pelis, tanto teatrales. Me gusta visitar su Irlanda, donde siempre llueve y donde, lo mires como lo mires, nunca hay nada joder. Me hace mear de risa y me emociona, a partes iguales. Me gustan sus personajes, a la vez tan mezquinos y tan auténticos, tan heridos, tan humanos. Y me gustan mucho sus heroínas, las mujeres enfadadas de McDonagh. Las mujeres luchadoras de McDonagh. Las mujeres rotas, perdidas, vengativas de McDonagh. Como la Frances McDormand en la reciente “Tres anuncios en las afueras”. O como la Maureen de “La Reina de belleza de Leenane”. La pobre Maureen. La frágil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de la obra de McDonagh que más me gusta. Y mira que me gusta mucho, Martin McDonagh. Parece que la escribió con veintidós seis años. Ni uno más. Una especie de mezcla de John Ford, Samuel Beckett, Brian Friel y Quentin Tarantino. Como se puede escribir “La Reina de belleza de Leenane” con sólo veintidós seis años? Como pudo inventarse la Maureen, la pobre Maureen, la frágil Maureen, la temible Maureen, con sólo veintidós seis años? A saber. El caso es que, lo mires como lo mires, ahora ya existe. Sigue cerrada en un coño de casa de un coño de pueblo de un coño de país donde parece que se hayan detenido todos los relojes. Y donde nunca deja de llover. Allí la encontraremos, Maureen. La única e indiscutible reina de belleza de Leenane.

Julio Manrique

Vídeo

Fotos + fotos

La reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de Leenane

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Un dur retrat familiar sobre la solitud, el maltractament i la manipulació psicològica. Una història molt dura però també molt tendra i commovedora. Una obra que et fa somriure, i de cop i volta et deixa clavat a la cadira. Manrique firma una altra posada en escena exemplar. Meticulosa, perquè no falta detall, i amb el to just per donar vol al text de McDonagh. Ni un artifici amb la idea que el marc sempre màgic de la Biblioteca ens faci sentir que veiem a través d’una finestra què passa a la desballestada casa de les Folan. I no hi falta la pertinaç pluja exterior per recordar-nos que estem en la humida Irlanda. Tot flueix amb el ritme adequat, primer amb la cadència per conèixer els personatges i després amb l’empenta tempestuós que porta al desenllaç. El treball de l’elenc és, també, d’una qualitat excel·lent amb unes interpretacions brillants. I si vols saber-ne mes https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/04/05/la-reina-de-la-bellesa-de-leenane/

    05/04/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    No sé si salgo del teatro con el entusiasmo por las nubes pero creo que esta obra se va a quedar entre mis top 3 de la temporada!
    Julio Manrique nos trae esta obra sobre una relación muy tóxica entre una madre y su hija en un entorno rural.
    El miedo a la soledad, el miedo a quedarse estancado en la vida hacen que estas 2 mujeres se odien y se destruyan mutuamente.
    Alucinado con la escenografía, el ambiente sonoro, la lluvia, la iluminación! Me ha encantado toda la puesta en escena!
    Y qué decir de los actores…
    Marta Marco y Marissa Josa directamente suben al podio de las mejores interpretaciones del año. Pero es que Ernest Villegas y Enric Auquer tampoco se quedan atrás.
    No os la podéis perder!!

    23/03/2019
  • Sergio
    12345

    Genial el texto de Martin McDonagh, espectacular el reparto y muy bien aprovechada la escenografía. No os la perdáis.

    19/03/2019
  • David
    12345

    Brillant i corprenedora posada en escena d’un text ja de per sí fosc i hilarant alhora. Uns actors i actrius que hi deixen pell i carnsalada per donar vida a uns perdedors amb el tema central de la rancúnia com a motor emocional. Un 10 a tots els aspectes i componenets de la posada en escena!

    02/03/2019
  • ISABEL
    12345

    Cal anar a veure-la!

    15/02/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig estar a la Biblioteca de Catalunya gaudint d’aquesta obra del dramaturg anglès Martin Mc Donagh magníficament dirigida per Julio Manrique i traduïda per Vicky Peña, gran coneixedora del text ja que fa 20 anys la va estar representant amb la seva mare Montserrat Carulla a La Villarroel. La història ens situa a Leenane, un petit poble d’Irlanda on viuen una mare (Marissa Josa) amb la seva filla de 40 anys (Marta Marco) pràcticament apartades de la societat. La mare és manipuladora, neuròtica i la relació entre ambdues és tòxica encara que la filla sucumbeix als seus desitjos. L’arribada de Pato i Ray (Enric Auger i Ernest Villegas), dos nois que obren els ulls a la filla que s’adona que ha deixat passar la seva joventut i decideix donar un gir total a la seva vida. Aquest fet fa que la relació mare-filla vagi a pitjor. El que segueix ho deixo perquè ho descobriu quan ho aneu a veure. Un drama amb tints d’humor negre i àcid que et manté expectant conforme va avançant. Manrique ha optat per una posada en escena totalment diferent al que estem acostumats a la Biblioteca amb un espai escènic molt reduït amb dos grades de públic a banda i banda i amb una escenografia austera però totalment adient a la realitat, això sí amb pluja inclosa. Extraordinària interpretació per part de Marco i Josa sobre qui recau tot el pes de l’obra, tot i que Villegas i Auquer amb dos personatges de característiques molt diferents també estan de notable. Un encert més de laperla29, que no us deixarà indiferents i que cal veure si o si.

    14/02/2019
  • Teresa

    Ahir dia 13 vaig assistir a la funció prèvia de l’obra i em va agradar molt la posta en escena i la interpretació dels actors, no obstant voldria puntualitzar que a vegades no s’entenia el que deien.

    14/02/2019

Artículos relacionados