Dimarts dia 28, en un Teatre Romea ple de gom a gom, vam poder veure LA PARTIDA D’ESCACS, una versió d’Iván Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart.
Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquesta és la primera producció pròpia del 2019 d’aquest teatre, sobre l’última novel·la de l’autor austríac Stefan Zweig (Viena 1881- Petròpolis, Brasil 1942). Una novel·la curta, escrita en 1941 en el seu exili brasiler, on ell i la seva dona van decidir suïcidar-se.
En ella podem copsar les angoixes que vivia l’escriptor, perseguit per la idea d’un nazisme que acabaria dominant el món.
Jordi Bosch dona veu al narrador, al senyor B, a en Mirko, al magnat irlandès McConnor i a un cambrer del vaixell. Cinc personatges , amb registres totalment diferents, que en Jordi Bosch ens mostra d’una forma magníficament convincent.
Un recital teatral ple de matisos d’un actor capaç de passar de la comèdia al drama en un “viatge” a la complexitat de l’ànima humana, alternant o simultaniejant gest, moviment i paraula. Un actor que ha estat capaç de posar-se en la pell de cada un dels personatges.
Una peça dirigida per l’Ivan Morales amb un magnífic disseny d’escenografia i il·luminació de Marc Salicrú, un acurat vestuari de Miriam Compte i un molt destacable espai sonor de Clara Aguilar.
Una passarel·la des del mig del passadís central de la platea dóna accés al vaixell-escenari. De fons la remor del mar. Una gran cortina i tres làmpades de vidre ens situen en el saló de fumadors del vaixell. Quan cau la cortina i les làmpades deixen de lluir, tot esdevé fosc i ens situem a l’habitació on la Gestapo va mantenir enclaustrat al nostre senyor B. A escena només dues cadires.
El senyor B és un advocat de prestigi amb una vida còmoda i rutinària, que ha estat detingut per les S.S. Un personatge que ha estat reclòs en una cambra sense possibilitat de fer res, sense possibilitat de veure res, sense possibilitat de parlar amb ningú, només esperant els interrogatoris. No pateix tortures físiques, però la tortura psicològica que comporta l’aïllament, el porta al límit de la bogeria. Un manual d’escacs, robat en un interrogatori, li serveix de via d’escapament per a la seva ment torturada.
Els escacs comporten una habilitat que ha estat sempre relacionada amb el grau d’intel·ligència, requereix un gran poder de concentració per poder preveure les jugades que farà el contrincant després de les teves. Però com totes les aficions, els escacs poden convertir-se en quelcom absorbent i obsessiu que bloquegi qualsevol altre tipus d’activitat. Per al nostre senyor B, el tauler d’escacs imaginari s’ha convertit en el seu salvador i alhora en el seu carceller.
Un final obert que dóna peu a pensar en un final tràgic com el que va tenir l’autor del text.
Una proposta valenta amb una posada en escena plena de llums i ombres, estratègicament «col·locades», que matisen les accions de cada un dels personatges que, i tornem a repetir, interpreta magistralment en Jordi Bosch. Els efectes de só que envaeixen la sala de veus i música, acompanyen perfectament el desenvolupament de la proposta.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ