En La memòria del gel, l’Ada Vilaró recrea un escenari binari on la pròpia consciencia vital de la autora ens fa furgar en la ferida cada cop més irritant que infligim al món que ens envolta.
Sinopsi.
Un personatge nú desperta d’entre el gel evocant la part més íntima de la terra que ens retorna al començament de la vida, al ventre matern.
L’actriu va entomant distints rols al llarg de la funció que evoquen tant el record de la mare ( terra) com d’altres mostres de vida: flors, animals i ens alerta de com tot es va descoronant al nostre voltant mentre ens entossudim a fomentar accions abanderades d’ etiquetes sostenibles.
La artista ens mostra la por que tot plegat vagi a més i apel.la la responsabilitat de cadascú per a evitar-ho. L’espectacle fa patent la por d’estar adormits i deixar fer… com l’aigua que es glaça sense remei i ens arriba ben endins…. I la sang atura el seu goteig… i el gel omple els pulmons… i deixem de respirar.
És un morir despert. Un crit d’alerta perquè d’aquí milers d’anys potser serem flors o plantes però ara som aquí. Despertem!
La Vilaró és una artista multidisciplinari. Em crida molt l’atenció el seu espectacle en via pública “24 hores” en les que resta en silenci i convida els vianants a escriure missatges testimonials en pissarres que es desen a terra. Perquè cada cop més, cal reivindicar els espais públics que s ‘han anat privatitzant i ja no hi som presents si no és que estem consumint.
Els seus espectacles no són comercials però són molt vius, i ens ofeteix una mirada diferent e innovadora del món de l’espectacle
Una artista que ha estat guardonada amb la medalla d’Honor de Barcelona com a reconeixement a la seva trajectoria, guanyadora també del premi FAD Sebastià Guash de les arts parateatrals, és algú a qui sens dubte cal seguir la pista.
