Descobrir el Teatre Akadèmia per primera vegada ha estat un plaer. Unes antigues cotxeres convertides en un espai senzill i discret a tocar de la Diagonal.
La marquesa de Sade, encaixa perfectament amb el teatre: una sala per a poques persones on es tenen els actors a frec de mà, una escenografia senzilla però que compleix a la perfecció amb el seu objectiu i un vestuari funcional amb aires japonesos. Les quatre actrius principals saben omplir l’escenari sense necessitat de grans produccions, tot i que cal fer una menció especial a Àngels Bassas que interpreta a Madame de Saint-Fond, una cortesana que representa la contradicció de les normes morals, escrites i parlades de l’època, i que és qui destaca més de l’obra i apuja el nivell general gràcies al seu treball en la modulació de la veu i la caracterització del personatge. L’obra és de ritme lent i explica més pel que callen les seves protagonistes que pel què diuen. La recomano per anar a passar una estona tranquil·la al teatre sense esperar emocions fortes i per gaudir del ritme de la paraula.