La Marquesa de Sade

El Marquès de Sade s’amaga en cadascuna de les mirades, de les accions i dels silencis de l’obra. Les actrius passegen còmodament pel genial text de Yukio Mishima que és capaç de fer riure, d’emocionar i fins i tot escandalitzar (això sí, sempre d’una manera molt mesurada). El teatre akadèmia ens presenta una obra de petit format, amb una escenografia senzilla que no acaba d’estar ben aprofitada però que projecta les actrius cap al públic on tindrem l’oportunitat de sentir-les vibrar, bategar, respirar, plorar... en definitiva: viure l’obra. I és que cal destacar el treball de les actrius. Muntsa Alcañiz fa un paper finíssim i ple de matisos interpretant la sogra del marquès, Agnès Romeu troba el punt just en cada escena fent de Reneé de Sade i és Ángels Bassas qui ens acaba transportant pels camins més foscos del plaer en una actuació que de ben segur quedarà gravada a la memòria de tots aquells que aneu a veure l’obra.

Descobrir el Teatre Akadèmia per primera vegada ha estat un plaer. Unes antigues cotxeres convertides en un espai senzill i discret a tocar de la Diagonal.

La marquesa de Sade, encaixa perfectament amb el teatre: una sala per a poques persones on es tenen els actors a frec de mà, una escenografia senzilla però que compleix a la perfecció amb el seu objectiu i un vestuari funcional amb aires japonesos. Les quatre actrius principals saben omplir l'escenari sense necessitat de grans produccions, tot i que cal fer una menció especial a Àngels Bassas que interpreta a Madame de Saint-Fond, una cortesana que representa la contradicció de les normes morals, escrites i parlades de l'època, i que és qui destaca més de l'obra i apuja el nivell general gràcies al seu treball en la modulació de la veu i la caracterització del personatge. L'obra és de ritme lent i explica més pel que callen les seves protagonistes que pel què diuen. La recomano per anar a passar una estona tranquil·la al teatre sense esperar emocions fortes i per gaudir del ritme de la paraula.