La mare

Una opinión de Pep Bujosa
Pep Bujosa
La mare
21/02/2017
El niu buit

La síndrome del niu buit. Una dona que s’ha passat tota la vida només cuidant els seus fills, es troba de cop i volta que es fan grans i marxen de casa, marxen del niu que tant polit conserva. Aquesta és la situació inicial que presenta l’obra d’en Florian Zeller. Si, a més, resulta que està enamorada del seu fill i no suporta el seu marid, que procura no està massa per casa, la situació és desesperada.

La magnífica direcció de Andrés Lima subratlla la visió personal que té aquesta dona de tot el que l’envolta. El text fa que es repeteixin les escenes diverses vegades, de manera que l’espectador vegi diferents punts de vista d’una mateixa situació. Aquestes repeticions, per altra banda excessives i reiteratives que fan que l’obre no acabi de ser rodona, estan molt ben representades amb una escenografia simètrica que, amb petits canvis de situació i de localització de les entrades i sortides, aconsegueix l’efecte de canvi dins de la similitud de l’escena.

Em va agradar molt l’actuació d’Emma Vilarasau. Aquesta vegada no està gens continguda, com a Infàmia. La desesperació del seu personatge fa que hagi de passar de moments de certa lucidesa a d’altres de descontrol emocional. Sempre amb una tensió que no desapareix en cap moment. La magnífica actriu ho aconsegueix molt bé. L’Ester Cot fa un contrapunt molt convincent, amb la fredor de la núvia del fill que se sent guanyadora i que contrasta amb l’exasperació i la gelosia de la mare. El marid i el fill (Pep Pla i Òscar Castellví) completen un repartiment molt encertat.

Molt recomanable, sobretot, per a qui no hi vagi amb el prejudici, que sento massa sovint, de la suposada sobreactuació de la Vilarasau. No fa massa, un important director del nostre teatre comentava que no s’ha de caure amb la falsa naturalitat, tant televisiva, que trobem en algunes funcions. No és el cas, ni molt menys.

http://www.lallibretadenpep.cat/

Todo lo que necesitas para ir al teatro

La mare

La mare

Emma Vilarasau protagoniza ‘La mare’, un relato sobre el amor maternal, en La Villarroel

Se puede querer demasiado un hijo, hasta el punto de perder las ganas de vivir en el momento en que se va de casa para vivir su vida? La mare es una obra directa que habla de la dificultad y el dolor que siente una mujer al perder su rol de madre a lo largo de los años. Emma Vilarasau es Anne, una madre entregada que lo pierde todo menos la capacidad de sufrir y soñar.

El texto lo firma Florian Zeller, considerado el mejor dramaturgo francés contemporáneo, y la dirección va a cargo de Andrés Lima, uno de los directores europeos más cotizados. Genio de la escena, fue uno de los artífices de la desaparecida compañía Animalario, o de Las Brujas de Salem que pudiste ver al Grec 2016, Festival de Barcelona.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Josep Aguilera
    12345

    És un tipus d’obra teatral on no hi ha una seqüència lògica d’escenes. Cadascuna aporta un nou punt de vista que et canvia la trama del que acabes de veure. Si t’agraden les obres que et fan pensar i replantejar-te el que veus, aquesta és ideal.

    Posar a l’escenari a Emma Vilarasau en el paper de la Mare ja és assegurar-se el tret. Molt espectacular i encertada. I complementant-la, sense restar-los importància, tenim la resta de la família amb Pep Pla, Òscar Castellví i Ester Cort. Una interpretació molt ben unida. On els punts de vista lluiten entre si durant totes les escenes.

    El teatre La Villarroel ambientat com una casa amb dos grans finestrals és ideal per aquesta obra. La il·luminació i so van estar molt ben units que van complementar perfectament al desenvolupament de l’obra.

    Si t’agraden les obres amb “flashbacks”, és recomanable.
    Si encara no s’han esgotat les entrades, aneu-hi que disfrutareu.

    14/04/2017
  • cesar s
    cesar s
    12345

    Densa y reiterativa,si alguien la recomienda es pq no lo quiere mucho.Flojo texto,insipido,entrando en bucle y durmiendo al personal.

    07/04/2017
  • Laia Güell
    12345

    Brillant Emma Vilarasau. Mai abans una escenari havia merescut fer la competència a les pantalles en efectes d’immersió psicològica; gràcies a l’aposta d’una posada en escena cuidadíssima i més arriscada l’espectador és substancialment el cervell de la protagonista. Tot això sense les armes de la pantalla ni el poder de l’estira i arronsa de plans, del joc (més fàcil) de temps.

    05/04/2017
  • ignasi tomás lopez-doriga
    ignasi tomás lopez-doriga
    12345

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2017/03/08/la-mare-estudio-de-una-obsesion/

    08/03/2017
  • Jordi Torrell
    12345

    Malauradament és d’aquells obres que no pots recomanar a ningú. El text complicat i en alguns moments reiteratius i confús.
    En general bons interpretacions però el conjunt fluix, en definitiva una direcció poc encertada.

    10/02/2017
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Emma Vilarasau está espléndida interpretando a una madre obsesionada con su hijo! Una madre que no soporta la ausencia de su hijo que ha volado del nido familiar para vivir su vida!
    Brava!!
    Otra cosa es el texto y la historia como nos la cuentan. Me ha parecido mega confusa y no me ha acabado de quedar claro!
    Salgo del teatro con demasiados interrogantes sin resolver

    01/02/2017
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Avui a La Villarroel he estat veient aquesta obra escrita pel francès Florian Zeller i dirigida per Andrès Lima. A mi el text no m’ha arribat i és perquè crec que exagera i treu de context el tema que no és altre que el síndrome del niu buit, molt novel·lesc per tocar la fibra de l’espectador, però que amb mi no ho ha aconseguit ni emocionat. L’escenografia m’ha resultat extremadament pobre i desangelada. Pel que fa a la interpretació, tot el pes de l’obra recau en Emma Vilarasau que un cop més, està extraordinària. Pep Pla (a qui des que estava de director de TNT no veia) i Òscar Castellví, més que correctes i Ester Cort poc puc valorar perquè no està mes de 10 minuts en escena. En aquest cas no puc dir que no la recomano perquè el del text segurament a molts us agradarà però és que a més només per veure a Vilarasau val la pena anar-hi.

    01/02/2017
Artículos relacionados
Andrés Lima: 'Si es considerés el teatre com un bé públic, podríem estar al nivell del Canadà o Berlín'

Andrés Lima: 'Si es considerés el teatre com un bé públic, podríem estar al nivell del Canadà o Berlín'

2 Febrer 2017

Després de dirigir l’espectacle inaugural del Grec de la passada temporada, Les bruixes de Salem, Andrés Lima (Madrid, 1961) torna a Barcelona per encàrrec de Focus i La Villarroel per dirigir La mare. «No és casualitat», m’explica. «Amb Focus tinc una molt bona relació. Ells tenen unes inquietuds artístiques que coincideixen amb la feina que jo faig, i a mi m’agrada treballar amb ells. Espero que en el futur fem muntatges i alguna cosa més que muntatges, que no et puc dir de moment». Somriu. Se’l veu entusiasmat.

Focus celebra 30 anys amb 50 espectacles i la reivindicació d'una cultura 'que s'allunyi de Google i la banalitat'

Focus celebra 30 anys amb 50 espectacles i la reivindicació d'una cultura 'que s'allunyi de Google i la banalitat'

5 Setembre 2016

Clara Segura, Emma Vilarasau, Julio Manrique, Carmen Machi i Mario Gas són alguns dels noms destacats d’una temporada on el Grup Focus, que gestiona el Teatre Romea, La Villarroel, el Teatre Goya i el Teatre Condal, programarà gairebé 50 espectacles, 12 dels quals de producció pròpia.

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.