La forma de les coses, l’exitosa comèdia de Neil Labute, torna a Barcelona després de més de quinze anys, de la mà del dramaturg, escriptor i traductor català Marc Rosich.
Va ser amb aquesta obra que Julio Manrique s’estrenava com a director teatral al Teatre Lliure l’any 2008. Jo la vaig veure un any després al Club Capitol. Em va agradar tant, que a la setmana següent vaig tornar a veure-la.
Quan vaig saber que estava programada al teatre Versus Glòries, i a més a més era una versió d’en Marc Rosich, ho tenia claríssim, que no podia, ni volia perdre-me-la per res del món.
Marc Rosich fa una relectura contemporània d’aquesta tragicomèdia que, tot i que va ser escrita el 2001, continua vigent, ja que es tracta d’una crítica social sobre el culte del cos i la vanitat humana. Rosich ens proposa una versió més al seu estil, amb una mirada més propera al seu univers personal.
La forma de les coses és una espècie de joc pervers que es basa en l’efecte Pigmalió, procés pel qual el nostre comportament o el dels altres es poden veure alterats per les expectatives de canvi de l’altre.
El missatge que ens arriba d’aquesta obra és que els éssers humans podem passar-nos la vida fent o deixant de fer, en funció del que s’espera de nosaltres, en comptes del que veritablement volem o realment estem capacitats.
Les nostres creences sobre el com deuríem ser, fan que les opinions d’algú, en qui creiem, ens acabin influenciant de tal manera, que aconsegueixen transformant-nos en una altra persona.
***/****
