El Donizetti més juganer

18/05/2017

El Donizetti más juguetón

Gaetano Donizetti es conocido por el drama operístico Lucia di Lammermoor o por la comedia L’elisir d’amore, pero dentro de su repertorio hay esta ópera cómica que en su conjunto representa una auténtica delicia. Tiene un argumento divertido e incluso entrañable y contiene el aria de tenor más difícil de la historia (“Ah, mes amis…” cumple la increíble proeza de exigir al cantante nueve Dos de pecho). No se quedan lejos las magníficas intervenciones del coro, que por sí solo forma un único e importantísimo personaje, ni las magníficas arias de la soprano, que también tiene que resolver un montón de escenas cómicas y demostrar en el escenario un carisma del más alto nivel.

La propuesta de Laurent Pelly, que ya lleva muchos años rodando por escenarios de medio mundo, tiene el encanto de las ideas sencillas pero magníficamente ejecutadas. Tiene aires de cuento, pero también de musical clásico, con algunas pequeñas coreografías que aportan luminosidad y diversión al espectáculo. Además, el detallismo de la escenografía, del movimiento actoral y de la composición escénica convierten el conjunto en una pequeña joya. Si encima añadimos el tenor mexicano Javier Camarena, uno de los mejores del momento, y la soprano aragonesa Sabina Puértolas, ya lo tendremos todo. Incluso la reconocida y espléndida contralto Ewa Podles se reserva el divertido papel de la marquesa, que habla más que canta, pero que muestra su enorme versatilidad. Todo un lujo.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Cartelera /

La fille du Régiment

La fille du Régiment

Camarena lidera un magnífico reparto

Tirol, Suiza. Marie, una joven huérfana, es adoptada por un regimiento de soldados. Conoce al civil Tonio y se enamoran, aunque los soldados se oponen al matrimonio, hasta que Tonio se alista como soldado. La marquesa de Berken eld reclama a Marie como su sobrina y se la lleva a su castillo. Allí intentará educarla para casarla con un aristócrata. Mientras, Tonio y el regimiento lucharán para recuperar a Marie.

El Liceu recupera la celebrada producción de Laurent Pelly, que presenta una crítica social con gran sentido del humor, rodeada de paisajes de gran belleza plástica.

Un magnífico reparto encabezado por Javier Camarena, Sabina Puértolas, Ewa Podles y Simone Alberghini que interpretarán esta divertida y fresca ópera de Donizetti.

Vídeo

Fotos

La fille du RégimentLa fille du RégimentLa fille du Régiment

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    No havíem tingut l’oportunitat de veure-la representada, encara que si la coneixíem i el Liceu ens ha brindat el poder fer-ho. Una òpera còmica de Gaetano Donizetti, lluny dels drames a què normalment estem acostumats, fresca i divertida i que de tant en tant, s’agraeix. Magnífica la posada en escena de Laurent Pelly amb dues escenografies diferents per a cada acte. En el primer uns grans mapes que representen les muntanyes del Tirol, i l’interior d’una estada del castell de la marquesa de Berkenfield per al segon, amb tanc inclòs. Fantàstica l’Orquestra del Liceu dirigida per Giuseppe Finzi. I extraordinari un cop més el cor sota la direcció de Conxita Garcia, que en aquesta’ópera té gran contingut tant pel que fa a cant com en la part teatral. Pel que fa als cantants, de nou hem pogut gaudir d’un excel·lent Javier Camarena al qual fa poc vam veure a Rigoletto. Si en el primer acte a la famosa ària dels 9 Do de pit, Ah, Mes amis, amb el seu bellíssim i agut timbre ha estat sublim, no ha estat menys en el segon acte amb Pour me raprocher de Marie, tant o més difícil que el primer pel domini que requereix el haver d’anar canviant de registre. La soprano aragonesa Sabina Puértolas a qui ja hem escoltat aquí en diverses ocasions, amb el seu ampli registre i la seva veu àgil ha tret nota molt alta en el paper de Marie. Només volem remarcar un però, al personatge parlat de la Duquessa de Crakentorp que encarna l’actriu Bibiana Fernández, ens sembla totalment fora de lloc el llenguatge groller que utilitza, hi sobra i que consti que ja tenim una edat i no ens esquincem les vestidures. Sense tenir en compte aquest petit detall, totalment recomanable. Fins al dia 29 es pot veure i gaudir.

    17/05/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    una òpera còmica que en és un autèntica delícia. Té un argument divertit i fins i tot entranyable i conté l’ària de tenor més difícil de la història (“Ah, mes amis…”) i que Javier Camarena, tenor mexicà, canta de tal manera excepcional que fins i tot, després dels merescuts aplaudiments del públic durant almenys 10 minuts, va repetir per a satisfacció de tots nosaltres. A destacar també les magnífiques intervencions del cor, que per si sol forma un únic i importantíssim personatge, i les àries magnífiques de la soprano, l’aragonesa Bibiana Fernández, que a més de cantar molt bé resol un munt d’escenes còmiques i demostrant dalt de l’escenari un carisma del més alt nivell. Així doncs tot plegat va convertir el conjunt en una petita joia imprescindible

    20/05/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    una òpera còmica que en és un autèntica delícia. Té un argument divertit i fins i tot entranyable i conté una de les arias més difícils (“Ah, mes amis…”) i que Javier Camarena, tenor mexicà, canta de tal manera excepcional que fins i tot, després dels merescuts aplaudiments del públic durant almenys 10 minuts, va repetir per a satisfacció de tots nosaltres. A destacar també les magnífiques intervencions del cor, que per si sol forma un únic i importantíssim personatge, i les àries magnífiques de la soprano, l’aragonesa Bibiana Fernández, que a més de cantar molt bé resol un munt d’escenes còmiques i demostrant dalt de l’escenari un carisma del més alt nivell. Així doncs tot plegat va convertir el conjunt en una petita joia imprescindible

    20/05/2017

  • 12345

    Hebert

    Magnífics Camarena i Puértolas, així com el cor. Absolutament sobrera la presència de Bibiana Fernández, que serveix per a introduir elements “cutres” com “Vieja chocha”, “petarda” que suposadament han de fer riure. No és que el Liceu sigui un indret sagrat on no es pot permetre segons què, sinó que era gratuït, simple i amb cap lligam amb la resta del muntatge.

    23/05/2017