“The Addams Family” (La familia Addams) és un musical inspirat en les vinyetes homònimes del dibuixant publicitari Charles Addams, famós per les seves caricatures d’humor negre, en les que de manera irònica i molt sarcàstica, i mitjançant els personatges d’una família peculiarment excèntrica i d’aparença sinistra, parodiava el comportament, la moral i les bones costums de la societat nord americana dels anys 50.
De “La família Addams” se n’han fet un munt d’adaptacions: sèries televisives com la sèrie “The Addams Family” (1960), o «Los Nuevos Locos Addams” (1998). Sèries de dibuixos animats com «The Addams Family» dels estudis Hanna-Barbera en el 1973, o els que es van estrenar el 1992. Van arribar al cinema amb la triologia «The Addams Family” (1991), «The Addams Family Values» (1993) i “The Addams Family Reunion» (1998). És en el 2009 quan s’estrena per primer cop en forma de musical dalt dels escenaris del Ford Center for the Performing Arts Oriental Theatre de Chicago, però és en el 2010,en el Lunt-Fontanne Theatre de Broadway, quan es converteix en un musical de gran èxit.
La versió que podeu veure aquests dies al Teatre Coliseum de Barcelona, es va estrenar al Teatro Calderón de Madrid, ara fa just un any.
El musical de “La familia Addams” es basa en el llibret de Marshall Brickman i Rick Elice i música d’Andrew Lippa. La partitura d’Andrew Lippa juga amb un ventall molt ampli de gèneres musicals, com el flamenc, la música de vodevil, algunes balades que ens recorden a molts dels musicals d’Stephen Sondheim, temes en forma de jazz i swing, revista musical, òpera i sarsuela.
Fascinada per aquesta peculiar família, no em volia perdre aquest musical. Malauradament el resultat no ha estat el que m’esperava, tot i que hi ha moltíssimes coses positives que mereixen ser reconegudes.
Per començar m’agradaria felicitar a l’equip de producció, perquè des del meu parer, és el millor de tot aquest muntatge: l’escenografia i vestuari de Felype De Lyma, l’acurada il·luminació de Juanjo Llorens, i la magnífica caracterització dels actors, obra de l’Olaya Brandón i l’Aarón Domínguez.
He trobat que alguns dels gags, del que n’està farcit aquest musical, són anginosos i realment divertits, però n’hi ha d’altres que se’ls podien haver estalviat.
Pel que fa a les interpretacions, penso que no tots estan al mateix nivell, és a dir, hi ha actors que canten meravellosament però els hi falta credibilitat interpretativa, i d’altres són molt bons interpretant però a nivell vocal tenen algunes mancances. De totes maneres seria molt injust no felicitar a Javier Canales per la seva interpretació en el paper de Lurch, a Lydia Fairén (Miercoles) i a Meritxell Duro (abuela).
El musical de “La familia Addams” és un espectacle còmic i musical,que entreté i diverteix. Un espectacle adreçat a tots els públics, grans i petits, amants i seguidors d’aquest gènere , i especialment per a fans i seguidors d’aquesta peculiar família; una família que van sorgir com una sàtira a la moral i a les bones costums de la societat nord americana dels anys 60, i que quasi vint anys després ens segueixen fascinant.
Potser la seva immortalitat n’és la clau.