La dona del 600

Una opinión de Carme Canet
Carme Canet
La dona del 600 → Teatre Goya
2/12/2019
Estimar i perdonar en territori familiar

Vaig aprendre a canviar les marxes d’un cotxe en un 600. Deuria tenir uns 10 o 12 anys. Els meus pares van llogar-ne dos a Mallorca, per poder recórrer l’illa amb uns amics. La meva mare feia poc s’havia cremat la mà i part del braç cuinant, i jo li canviava les marxes. Històries familiars. Ara, amb la cinquantena passada i la meva mare a prop dels 90, les històries familiars són el pa nostre de cada dia. Són allò que expliquem als amics quan fem una cervesa. Ja no parlem de bolquers talla 6 mesos. Però ens preocupem dels nostres pares igual que ho vam fer dels nostres fills. Què mengen, amb què es distreuen, amb qui van. A la dona del 600 Pere Riera explica històries familiars, relacions diverses, reaccions divertides i també dramàtiques, i ens adonem de les coincidències. “Fer-se gran és una enganyifa!!” diu un dels progenitors de dues filles que no coincideixen en quin és el sentit comú que cal aplicar en cada cas. En l’atenció als pares, però també a elles mateixes. Superba la interpretació de Jordi Banacolocha!!! És d’aquelles, com m’havia passat tantes vegades amb la Lizaran, que no distingeixes si el que diu és d’ell o de l’autor. El text li entra en ell com un mitjó ajustat al peu. I cada cop que és en escena, tant si és drama com comèdia, et porta pel camí de les emocions del personatge, i t’hi trobes al seu costat amb tanta veritat. Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Rosa Vila i Pep Planes viatgen amb ell, dins i fora del 600 que construeix ell. Un 600 que és joia i tristesa, vida i mort, família i soledat. “La vida és un centrifugat que no para mai” i la història gira rodona com un confit, i t’atrapa des de l’inici, i hi entres (malgrat la mala salut de tants espectadors) i et deixes conduir fins el final, quan veus que feia temps que no veies un text dramàtic tant ben construït. Cinc vides que expliquen que els cal un xic més de convivència, i un xic més de mirar-se al ulls, demanar perdó i estimar-se de debó. Una bona història, bons actors i bona dramatúrgia.

 

Carme Canet i Capeta

Companyia de teatre i altres cultures

Todo lo que necesitas para ir al teatro

La dona del 600

A partir de 20,00€
Comprar Entradas
La dona del 600
Últimas funciones

Mercè Sampietro y Àngels Gonyalons protagonizan La dona del 600, un espectáculo escrito y dirigido por Pere Riera que se puede ver en el Teare Goya.

Sinopsis

Tomàs es viudo, tiene más de setenta años, y el médico le obliga a prescindir del café, la leche, la sal y las grasas. Vive solo, i pasa las horas como aquel que cuenta estrellas a medianoche. Un buen día, su hija Montse le lleva un regalo inesperado: la maqueta de un Seat 600. Ella, que es médico sin fronteras y se pasa más tiempo lejos que cerca, ha pensado que el regalo mantendría a Tomàs entretenido; más todavía, reconstruyendo una copia a escala del vehículo que tuvieron en casa durante tantos y tantos años. El “confit” como ellos lo llamaban, el nombre con el que Carme, la mujer de Tomàs, bautizo al 600 el día que, hace mucho tiempo, él lo llevó a casa, para convertir a ese coche pequeño i bonito en un miembro más de la familia.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Taradete
    Taradete
    12345

    La Dona del 600 nos muestra como depositamos amor y sentimientos a ciertos objetos y como la presencia o recuperación de estos nos trae buenos recuerdos. Los placenteros recuerdos de la nostalgia. Tomas decide construir el 600 contra viento y marea porque quiere recuperar de alguna manera ese recuerdo de su esposa fallecida, esas sensaciones que tenía con ella a través del coche y esto la obra lo plasma bien.
    Crítica completa en el blog El Rincón del Taradete

    30/11/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Una comèdia per a tots els públics, rodona i emocionant. Una comèdia que et fa passejar, a cavall d’un inesperat SEAT 600, per la història d’una família, que pot ser la de qualsevol de nosaltres, entre rialles i llàgrimes amb la sensibilitat del mestre Pere Riera i amb unes interpretacions magnífiques de tots els actors protagonistes. En definitiva, una obra molt recomanable sobretot per qui vulgui passar una molt bona estona. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/11/15/la-dona-del-600/

    16/11/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Una buena tarde disfrutando de una comedia dramática interpretada maravillosamente por todos los actores y con el Seat 600 como gran protagonista!

    Tomàs es viudo, hace 3 años que su mujer murió de cancer y vive solo ya que sus hijas hace mucho tiempo que se independizaron.
    Para recordar a su difunta esposa decide reconstruir en su comedor el 600 de la familia. Ese coche con el que la matriarca se sentía libre!
    Claro… las hijas al encontrarse el coche en medio del comedor se empezarán a preocupar por su padre…

    Una obra que habla sobre temas peofundos como la soledad, la amargura, el abandono de la familia y sobretodo el amor.
    El elenco femenino está maravilloso y también sobresale Jordi Banacolocha que se me ha hecho muy tierno y entrañable su personaje.
    Un texto fresco y muy disfrutable. Quizás recortaría un poco su duración y tendría en cuenta el sonido cuando los actores están dentro del coche ya que apenas se escucha…

    03/11/2019
  • Elsa Cano
    12345

    Tendresa i comèdia en sintonia

    «La dona del 600» em va cridar l’atenció des del principi. Tenia molta curiositat de saber de què anava aquesta obra amb un cartell a l’estil «Miss little sunshine». Vaig decidir no llegir la sinopsi i anar a veure-la que per intuïció ja sabia que seria molt tendre.
    El teló s’obra i apareix un menjador amb un Seat 600 al mig. L’avi Tomàs (Jordi Banacolocha) l’està netejant amb tanta cura que sembla porcellana xinesa. Li truca la seva filla Montse (Àngels Gonyalons) dient que està a Burkina Faso quan en realitat està entrant per la porta de casa per fer-li una sorpresa.
    I s’enceta el conflicte: perquè hi ha un cotxe al menjador, ho sap la meva germana?, és el cotxe de la mama, tots la trobem a faltar però muntar un cotxe papa, si la Pilar ho veu…
    L’autor i director Pere Riera utilitza el mític cotxe Seat 600 com a nucli per fer orbitar els 5 personatges al voltant d’aquest. Tots ells tenen conflictes, temes sense resoldre, tristeses enquistades molt a dins, i sobretot el dolor de perdre una mare i el dolor de perdre una esposa. Cada personatge ho viu diferent i per això és tan fàcil empatitzar amb qualsevol d’ells. De fet, els actors estan magnífics i es percep un treball en la seva direcció molt ben planificat i encertat (l’escenari i l’attrezzo quasi cinematogràfic ajuda molt).
    Tanmateix, en alguns moments vaig trobar l’obra un xic extensa. Com també una insistència per part del guió de descriure els personatges de manera tan exhaustiva que a vegades se t’acabaven fent llargues certes escenes. Sobretot amb les germanes i el marit d’una d’elles: sí, ja sabem que la Pilar no està bé, sí ja sabem que no sap què fer la Montse, sí, ja sabem que en Manel no entén res,… Això sí, els flashbacks, sempre tan polèmics, estan molt ben triats i s’entenen molt fàcilment.
    En definitiva, una obra ben construïda que passa de la comèdia al drama de manera subtil i orgànica, et trobes somrient i amb els ulls plorosos al mateix temps. Opino que pels més joves potser és una mica complicat poder connectar amb els personatges, ja que els seus dilemes els hi poden quedar una mica lluny… No obstant això, segur que hi poden veure reflectits els seus pares i els seus avis en els personatges.
    Perquè, com diu la Montse, ens fem grans, tenim més experiències, però al cap i a la fi, continuem sense saber quines són les bones decisions.

    LA FRASE CLAU: «Quan tornem a casa els pares ens comportem com si mai no haguéssim marxat»

    03/11/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir vaig estar al Goya gaudint d’aquesta comèdia escrita i dirigida per Pere Riera. Que el 600 és un cotxe que ha marcat història i fins i tot que formava part de les nostres famílies, crec que en totes n´hi ha hagut un, és una realitat i aquest cotxe és el fil conductor que Riera ha utilitzat per endinsar-nos en el si d’una família formada per un pare que fa poc ha enviudat, una filla que per la seva condició de metgessa a Metges sense Fronteres sempre està molt lluny de casa, l’altra filla casada i el seu marit, encara que el seu matrimoni està a punt de fer aigües, i la mare. Conforme va avançant es van obrint capes que ens parlen de la vellesa, la relació pares / fills, les diferents formes d’encaixar el dol i les conseqüències que comporta la mala relació que hi ha entre les dues germanes. I ho fa amb tendresa, amb una gran dosi d’humor i amb uns durs diàlegs qe mantenen les dues germanes. El text està molt bé teixit i et manté expectant les gairebé dues hores que dura l’obra. Una escenografia adient que com no podia ser d’una altra manera, presidida per un 600. Pel que fa a la interpretació, un repartiment de luxe i en la qual els cinc sense excepció, estan extraordinaris. Per posar un però, i com ja m’ha passat altres vegades al Goya falla la sonoritat i encara que estava a la fila 3, sobretot quan són dins el cotxe, em vaig perdre part del que deien. Són les primeres funcions i crec que estan a temps de solucionar-ho. M’ha agradat molt i pels aplaudiments crec que va ser generalitzat i auguro serà un èxit.

    27/10/2019
Artículos relacionados
10 propuestas de teatro optimista para momentos difíciles

10 propuestas de teatro optimista para momentos difíciles

30 octubre 2019

En momentos difíciles, mucha gente busca refugiarse en las propuestas teatrales más alegres, optimistas y luminosas que aporten un poco de esperanza y buenas vibraciones al mal rollo que nos […]

'La dona del 600', una comedia de Pere Riera llega al Teatre Goya

'La dona del 600', una comedia de Pere Riera llega al Teatre Goya

17 octubre 2019

La obra La dona del 600, una comedia con un toque de nostalgia escrita y dirigida por Pere Riera, llega al Teatre Goya a partir del próximo 25 de octubre […]

Únete a TB
Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.