Un valor segur

Celebrar que ens arribi la Compañía Nacional de Teatro Clásico a Barcelona és celebrar l’anomalia que per les dinàmiques culturals del país sovint ens priva a tots els que no vivim a Madrid de gaudir d’aquesta excepcional institució estatal que revisita constantment el patrimoni escènic espanyol, especialment del Segle d’Or. El Teatre Romea ha establert una feliç aliança amb Lluís Homar, qui dirigeix la CNTC, i que l’any passat ens va oferir Lo fingido verdadero, una peça de caràcter més reflexiu i espiritual, i que enguany han optat per La discreta enamorada. Aquesta comèdia clàssica d’embolics, amors fugaços, equívocs i fregolisme és un valor tan segur com el tipo fijo que aconsellaven els assessors hipotecaris passats de voltes de la televisió. Perquè? El vers és preciós, la mecànica interna de la comèdia infal·lible i les interpretacions, meravelloses sense excepció, i excepcionals quan parlem de Lluís Homar i Montse Diez. La posada en escena, que no repara en «gasto», genera moments de gran bellesa estètica amb l’amplíssim repartiment –a qui, per cert, podrien treure més partit–, que inclou intèrprets, tècnics i músics, que, com al Segle d’Or, trenquen la quarta paret o s’arrenquen amb música en directe, coreografies discotequeres o versions de Sílvia Perez Cruz. Però que l’aparença no ens enganyi, malgrat les llums estroboscòpiques i el vestuari que modernitza els looks de fa 500 anys, la classicor impera en aquesta comèdia. Una bona oportunitat per veure un valor segur!