La dansa de la venjança

16/02/2019

Fer-se mal

Ho podem dir clarament ja a aquestes alçades. El teatre només és interessant quan incomoda, quan inocula l’ombra del dubte en l’espectador, sobre la seva identitat, les seves certeses. A La Villarroel aquests dies Pere Riera ha muntat un escenari amb públic a banda i banda, que suscita la dimensió voyeur de l’espectador i el converteix en testimoni d’una representació de la part més fosca de les relacions de parella.

El text de Casanovas és un exercici d’equilibrisme per a mantenir la tensió entre allò que els persontages diuen i allò que decideixen no dir. Els moments en què Derqui i Marull troben el to, la intensitat és enorme, i el malestar en l’espectador toca sostre. S’imposa en algun moment, també, la impressió que Casanovas tira pel camí del mig i deixa sense falcar elements importants de la història. Es fa difícil d’entendre que la decisió que pren la Clàudia sigui improvisada i planteja problemes de versemblança. Són brillants, en canvi, els mecanismes interns del text que ens faran ballar el cap sobre qui domina la situació i quines són les circumstàncies que ens han dut a aquest present. Casanovas defuig el discurs unívoc i una possible intenció maniqueista de la història.

Pere Riera du a terme una posada en escena naturalista que posa l’èmfasi a aconseguir que els moviments dels protagonistes siguin fluïds i inconscients per a conformar una història ben definida per al públic.

Grans interpretacions de Pablo Derqui i Laia Marull que es mouen com peix a l’aigua en una posada en escena gairebé cireografiada en que l’ocupació dels espais és fonamental per a entendre l’equilibri de poder que es posa en joc.

Una pregunta gravita a al larg de tota la representació: què hi ha anat a fer ell a casa aquella tarda. Sembla clar que ha anat a restaurar la seva integritat moral, i la pregunta més interessant potser és què ha anat a fer-hi ella.

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

La dansa de la venjança

La dansa de la venjança

Laia Marull y Pablo Derqui protagonizan La dansa de la venjança, un texto de Jordi Casanovas dirigido por Pere Riera, sobre la separación aparentemente serena de una pareja.

Sinopsis

Una pareja se separa después de años de matrimonio. El divorcio les obliga a resolver cómo se deben repartir las horas de un hijo menor de edad. Han hecho un pacto. Han llegado con serenidad hasta este pacto. Pero hoy, en la casa donde habían fundado su historia en común y justo cuando ya se iban a despedir sin dejar más víctimas por el camino, el pacto se rompe y algo estalla.

Vídeo

Fotos + fotos

La dansa de la venjançaLa dansa de la venjançaLa dansa de la venjançaLa dansa de la venjançaLa dansa de la venjança

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • s
    s
    12345

    buenisimos actores,vibrante obra,bravo pablo y laia¡¡¡¡¡¡

    19/03/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Ens narra una discussió matrimonial durant la qual l’ex parella es va endinsant respectivament en les parts més fosques i rancunioses de la relació, i amb el fill com a camp de batalla. Un text intens que no dona descans i que busca la identificació de l’espectador amb la parella per tal que puguem valorar les conseqüències últimes del que podria significar estavellar-se. El duel dialèctic planteja clarament com podem girar cap a un comportament animal quan deixem de ser civilitzats. És intens i et va sorprenent o et deixa al·lucinat pel que va passant. Té un punt de thriller, perquè tota l’estona et preguntes qui està fent què. Un exercici d’equilibrisme per a mantenir la tensió entre allò que els persontages diuen i allò que decideixen no dir. No us la perdeu!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/02/16/la-dansa-de-la-venjanca/

    17/02/2019
  • elvira franch
    12345

    «La dansa de la venjança» de Jordi Casanovas, dirigida per Pere Riera i interpretada magníficament per Laia Marull i Pablo Derqui. Bones interpretacions de tots dos, per mi millor ell que ella, però tot és qüestió de gustos. He de ser sincera que Pablo Derqui és un dels actors que més m’agrada actualment.
    Clàudia i Roger són una parella que fa uns anys es van separar. Ell és un home instruït i amb una activitat professional molt ben reconeguda. Ella una dona que tot i que encara està enamorada d’en Roger, ha acceptat la separació amb resignació i serenor. Però potser no ho han aclarit tot, o potser la separació no va ser tan serena i racional, ni portada en tant aplom com sembla, i potser de tot plegat hi ha una víctima o en són víctimes tots. Tenen un fill que en principi han pactat la custòdia. En parlar d’aquest fill comença el ball dels retrets, els mals entesos i en conseqüència d’una venjança de l’un i l’altre.
    Un joc dialèctic que amb força van teixint els esdeveniments; uns girs de situacions que fa dubtar qui dels dos de la parella és el mal tractador o qui és la víctima; o potser cada un van jugant i ballant aquesta dansa de culpabilitat i victimisme. Un joc com una tragèdia grega posada als nostres dies i que per desgràcia la trobem freqüent al dia a dia.
    Una obra que no deixa respirar al públic ni un moment i que a més l’atenció va creixent a mesura que es va desenvolupant la història.
    Sabia que el final era sorprenent, i tota l’obra vaig anar especulant i imaginant-me el desenllaç, i tot i això em va sorprendre i em va deixar amb la boca oberta com a la majoria d’espectadors.
    Jordi Casanovas és un gran dramaturg dels nostres dies que sap plantejar situacions actuals amb gran mestria. En aquesta ocasió ha triat un tema que dóna per parlar-ne molt. Així ho vam fer nosaltres, i de veritat que el punt de vista de cada un era ben diferent.
    Genials interpretacions i molt bona posada en escena.
    No us la perdeu, segur que us farà pensar i plantejar-vos moltes coses.

    16/02/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Muy fuerte!
    Celebrar San Valentín viendo esta obra sobre una pareja que se está separando y que juegan a hacerse daño mutuamente hasta límites insospechados.
    Mi novio y yo definitivamente somos lo menos románticos del mundo jajajaja

    Pablo Derqui y Laia Marull están espléndidos en esta lucha sin tregua en el que el espectador sólo puede mirar con la boca abierta como se va desarrollando la historia, como se van intercambiando los roles de agresor y víctima hasta conseguir dejarnos a todos sin saber qué pensar.
    Hasta llegar al final. Y qué final señores!!
    De los que deja la platea en un silencio sepulcral en el que nadie se atreve ni a toser jajajaja

    Una escenografía original. Un piso en el que la naturaleza empieza a inundar los rincones y una iluminación triste y otoñal que va variando de color según la situación lo requiere según la intensidad del momento.
    No será la mejor obra de la temporada pero el texto de Jordi Casanovas y las interpretaciones no se me van a olvidar en mucho tiempo. Bravo!

    14/02/2019
  • Josep Ballester
    Josep Ballester
    12345

    Marull i Derqui estan immensos. Ens han deixat clavats a la cadira i gairebé sense respiració. Sobretot, que no us desvetlli ningú res de com es resol. Impactant.

    14/02/2019

Artículos relacionados