Tal com diu el programa de mà, L’amor venia en taxi és un espectacle musical de La Cubana que ret un merescut homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, gent que com diu la sinopsi, treballen per amor a l’art i es mereixen tot el nostre respecte.
El títol prové d’una comèdia escrita per Rafael Anglada, estrenada al Teatre Romea l’any 1959.
Els orígens de La Cubana són els mateixos que els de qualsevol companyia de teatre d’arreu de Catalunya: el teatre d’aficionats.
A Catalunya per tradició existeixen una gran quantitat de centres culturals, recreatius, parroquials que tenen el seu petit teatre. Això fa que per tradició social, familiar, d’una manera o una altra, es generi afició al teatre.
El teatre d’aficionats ha servit i motivat a molts d’aquests actors i actrius a estudiar a instituts, acadèmies i escoles especialitzades en teatre, per tal de poder-s’hi dedicar professionalment.
No oblidem que molts dels nostres actors i actrius provenen del teatre amateur.
Sense anar més lluny, l’actor Marc Soler, nominat als Premis Teatre Barcelona d’enguany, per l’obra L’herència i també, guanyador d’un Premi Butaca amb el musical Bye bye monstre i Premi Teatre Barcelona 2019 pel musical Maremar dins la categoria Millor musical, va començar dins el teatre amateur del meu poble, al Teatre La Flor de la Palma de Teià, interpretant en Billy del musical Billy Eliot el 2013 i va ser en Lluquet en Els Pastorets (2015).
A més a més de ser un homenatge al teatre d’aficionats, aquesta obra també vol destacar i valorar la importància de totes aquelles companyies, dins el teixit cultural del país, que gràcies a elles van aconseguir fer feliç a molta gent en èpoques realment complicades, com la de la Barcelona de 1959, en ple franquisme, època en què se situa aquest musical.
També és un homenatge i el reconeixement de grans autors com Josep Maria de Segarra, Frederic Soler (Pitarra), Eduard Guasch i Vin̈as, Josep Maria Folch…
Un homenatge i el reconeixement a moltes cupletistes, cantants, actrius i actors, com Joan Capri, la Bella Otel·lo, Mary Santpere, Rafael Anglada, Pilar Alonso, Mercè Serós, Raquel Meller…
Un homenatge i el reconeixement a gent vinculada al teatre com els germans Peris, la Perruqueria Damaret, els escenògrafs Germans i Salvador amb l’ús exclusiu de telons pintats i a l’Editorial Millà, centre i motor de gran part del moviment del teatre d’aficionats a Catalunya, on s’editaven totes les comèdies i textos de tots els autors citats.
Un homenatge al Teatre Romea i a molts teatres, sales que actualment han desaparegut i alguns espais de teatre popular en català.
Un homenatge al Paral·lel on el vodevil, cuplets, espectacles de revista, mags il·lusionistes o ventrílocs, omplien nit i dia els seus teatres amb la finalitat d’entretenir de la mateixa manera que actualment ho fa el teatre d’aficionats.
Com és habitual, La Cubana mai decep. El seu tarannà, la seva manera de fer continua sent-hi en aquesta comèdia musical. A L’amor venia en taxi hi trobem tots els trets característics d’aquesta companyia, com l’humor, la participació del públic, un ritme desenfrenat, el joc teatral, transgressió d’espais, el trencament de la quarta paret, música en directe, cançons i moltes sorpreses.
Francament, és un espectacle meravellós, molt divertit que tothom que estima el teatre hauria d’anar a veure.
Personalment, vaig gaudir molt del muntatge, de la seva posada en escena, de les interpretacions, i de tots aquells petits detalls que, potser molts dels espectadors, per generació, no van apreciar, però que a mi em van transportar a èpoques passades, on vaig reviure situacions i recordar moments viscuts amb gent estimada que van marxar fa temps, i que indirectament també, dins el meu imaginari, han format part d’aquest espectacle.
Com diu La Cubana : «El teatre d’aficionats a Catalunya ha estat un patrimoni cultural molt important al qual no se li ha donat el valor real que té.
Una tradició artesanal de fer teatre que no s’hauria de deixar morir!»
Visca el teatre!