La cresta de la ola és una obra escrita i dirigida per José Troncoso. Es tracta d’un muntatge que trenca amb el teatre convencional per endinsar-nos dins del teatre de l’absurd.
La cresta de la ola és una crítica en forma de metàfora de la insatisfacció. La insatisfacció del món en que vivim; un món en el que es prioritza abans l’aparença que l’essència.
La Victoria, una assistenta de la llar, somnia i desitja amb totes les seves forces viure la vida de la Stella, la senyora per la qual treballa i que aparentment sembla tenir-ho ho té tot, felicitat, fama i diners. –Yo daría lo que fuera por ser como tú. Literalmente. Hasta sus últimes consecuencias- Talment com si es tractés d’un conte, per art de màgia, els desitjos de la Victòria es converteixen en realitat, i es produeix un intercanvi de personalitat entre totes dues protagonistes. Ara la Victòria és algú, té poder, diners i gent al seu servei. Però com diu la dita ni és tot or tot el que brilla, ni és més feliç qui més té.
L’originalitat d’aquest muntatge recau més en la forma que en el contingut. No ens enganyem, el tema milionària per un dia, no ens ve de nou, ni ens sorprèn, ja que l’hem pogut veure en moltíssims formats: literatura, dibuixos animats, pel·lícules i temes musicals. Com he dit, el que fa atractiva aquesta proposta és l’originalitat de com s’ha portat a escena; tot i que no crec que sigui un muntatge que satisfaci a tot el públic. Dit això, La cresta de la ola és un muntatge carregat d’humor negre. És dinàmic, irònic, amb escenes surrealistes, plenes d’absurditat; amb personatges esperpèntics, hilarants i extremadament exagerats en la forma d’actuar, moure’s, parlar,…És l’originalitat d’exposar temes realment preocupants de manera frívola i melodramàtica, com és el racisme o la fam.
***/****