Tots sabem que l’Àtic 22 és una golfa, no un teatre. Queda de puta mare, però s’ha de ser molt curós amb el tema acústic, i aquesta nit això no ha passat. Crec que s’han equivocat fent un muntatge a tot el llarg de l’espai (penso que no era necessari i que de una punta a l’altra costava d’entendre), amb la sonorització quan la prota parlava pel micro (reverberacions potents) i finalment amb la velocitat que l’actriu parlava, menjant-se una paraula darrera l’altra. Em sembla que els directors haurien d’estar més al tanto dels temes acústics. Sé que amb 76 anys les meves orelles ja no són el que eren, tot i portar correcció; però diu l’estadística que la major part de la població a partir dels 35 perden oida, però també que la majoria dels assistents al teatre sobrepassen en molt els 35…
Aquesta peça la valoro en 2 aplaudiments quan, si l’hagués sentit tota bé potser se n’hauria merescut més. Que hi farem.
Crítica completa » http://bit.ly/2h87ZMn