La Sala Beckett ens planta davant d’un cas de suïcidi juvenil, podríem pensar que no és gaire habitual trobar-se en situacions així, però, malauradament, és més normal del que pensem. De la mà d’Oriol Puig surt un text fruit de workshops i tallers de creació dins del projecte Welcome to Elusia. Una dramatúrgia excel·lent d’una obra que remou sentiments amagats amb bon ritme i subtilesa. La història del Sam, la manca d’acció de la gent que l’envolta i la mala praxi per la part corresponent posen en relleu la importància de tenir sempre present aquesta assignatura.
Karaoke Elusia és un text intens, d’amistats i desavinences, que es queda a les portes del sensacionalisme amb un llenguatge planer, senzill i que fa una picada d’ullet a l’argot juvenil. L’autor presenta un punt de vista crític però sense perdre de vista la delicadesa i realitat del text, amb anades i vingudes de silencis i mirades perdudes. L’obra està dotada de moments còmics, moments de tensió, moments lírics i moments de sentiments a flor de pell. Oriol Puig ha volgut afegir pensaments musicals (Sargento de Hierro, If you wanna love somebody i On melancholic hill) interpretats excel·lentment pels actors, com una altra manera d’emmirallar-se i expressar els sentiments interiors.
La proposta està mancada d’escenografia per tal de facilitar a l’espectador el viatge a través de la poca relació espai-temporal que existeix. La fina línia de les escenes es trenca amb la capacitat de l’elenc de navegar per l’espai i jugar amb els personatges. D’una manera natural, esplèndida i compenetrada, els tres actors van representant tots els papers de l’auca per emfatitzar el poder juvenil de l’obra, mantenir el ritme d’un text xocant i deixar clar que l’acte teatral és atemporal i sense un espai delimitat. En definitiva, una proposta sincera que pretén il·luminar aquells petits bocins que queden a la foscor d’un cos sense respostes. Un cos que deixa de ser ell mateix.