Per què la Juana Inés, dona culta, pintora i escriptora pertany al Siglo de Oro Español, i es va fer monja no per vocació, sinó per no estar sotmesa a un marit i poder fer el que li agradava; vocació poca. Els de Teatro Nómada de Mèxic han muntat una història que arrancant al XVII salta cap el XXI sense manies per descobrir que les dones tenen encara els mateixos problemes i ho fan barrejant tècniques, parlant, escrivint a les parets, i a través de videos amb entrevistes on queda clar que una «guarra» és una noia que s’ho deixa fer tot, i un «guarro» és un xicot que va brut i desendreçat; encara anem així. També acompanyem a la Juana Inés en un vertiginós viatge especialment sensorial i eròtic. En fi, una peça una mica disperesa, però molt interessant i molt ben feta.
Crítica completa » http://bit.ly/2tjIcr4