Incendis és l’obra mestra de Wajdi Mouawad, i pel que sembla ho seguirà essent per molt de temps. Només la primera escena ja és un exemple de composició i estructura teatrals realment admirable. Amb un senzill plantejament l’autor ens planta al davant tots els interrogants -i també moltes de les respostes- d’aquesta gran tragèdia moderna. Una tragèdia que busseja en conflictes personals i en alguns dels grans mals del món actual. Així, la identitat, la venjança, la inutilitat de la violència o bé els conflictes per religió o per raça són alguns dels temes que van apareixent dins d’una trama complexa i polièdrica.
En aquesta nova versió -ara en castellà i amb un repartiment de primera línia- s’ha posat el focus principal en les actuacions, i la veritat és que tot funciona com un rellotge. La direcció de Mario Gas també és brillant, sobretot per la gestió del ritme i per la cura que té dels més petit detalls. Potser sí que ha descuidat una mica la part estètica i ha deixat alguna escena a mig explicar, però en una obra monumental com aquesta és inevitable alguna discrepància. El que no admet gaires discussions és l’impecable i matisat treball de Núria Espert, molt ben acompanyada de Laia Marull, Candela Serrat o Ramón Barea, per posar només alguns exemples del compactat treball actoral.
Per últim, sé que és inevitable fer comparacions amb l’històric muntatge d’Oriol Broggi del 2012, però crec que les versions són prou diferents i tenen una ànima prou potent com perquè cadascuna pervisqui a la nostra memòria durant molt de temps.