Jo que em dedico a explicar la història, i que sovint ho faig en espais vinculats a la Guerra Civil, no puc fer més que celebrar aquesta obra de teatre. I no ho dic només pel talent de l’equip que l’ha fet possible -present en cada àtom de l’espectacle- sinó pel rigor que fa d’In Memoriam una classe magistral d’història o, més ben dit, de memòria històrica.
Els testimonis dels seus protagonistes són el viu retrat de l’experiència d’aquells joves -quasi nens- enviats a la Batalla de l’Ebre amb la consigna de resistir per la República: l’anomenada lleva del Biberó. Lluís Pasqual, a partir de testimonis reals d’alguns dels escassos supervivents, ha sabut escenificar l’horror de les trinxeres, però també la tendresa compartida i, encara que pugui semblar increïble, l’humor que sovint apaivagava la desesperança.
Recordar per no oblidar la barbàrie -sovint silenciada- que fa només 80 anys s’instal·lava entre nosaltres: aquesta és la premisa d’un espectacle rodó que sacseja consciències i que emociona a parts iguals.
Mai més, enlloc i contra ningú!