Iaia, memòria històrica
5/12/2015
Interpretar la vejez

Homenajear a las mujeres de la Segunda República desde el teatro podría haber dado lugar a espectáculos muy diversos… Alba Valldaura lo hace desde el homenaje concreto y más pequeño -o más grande, depende de cómo se mire-, puesto que pone a su abuela como modelo de todas aquellas mujeres y a través de sus recuerdos o de sus fantasías viaja a una época que la mayoría de espectadores no hemos conocido. Un ejercicio de memoria histórica a través de una mujer que poco a poco, y por culpa del Alzheimer o de alguna enfermedad similar, va perdiendo la poca que le queda. Lo mejor del montaje es la transformación de la actriz en su abuela, con la gestualidad, las palabras y la cadencia justas. Una interpretación que merece todos los elogios, porque a la dificultad de interpretar a una mujer de noventa o cien años, se le tiene que sumar la sensibilidad por los pequeños detalles y un gran sentido del ritmo escénico. Al espectáculo quizás habría que dotarlo de una línea argumental más sólida y de algunos detalles que nos permitieran cerrarlo de forma más redonda, puesto que al final todo queda en una serie de recuerdos dispersos que juntos no acaban de cuajar del todo. Sea como fuere, vale la pena ver este trabajo, al que le falta poco para ser espléndido… y al que quizás también habría que cambiar el nombre.

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Iaia, memòria històrica

Iaia, memòria històrica

Com som de resistents els humans, així ho demostren aquestes dones que encara viuen, desprès de gairebé un segle d’existència. Les dones que van viure la il•lusió d’un estat Republicà, que en poc temps es va convertir en una guerra civil, on amics, germans i cosins es barallaven entre sí. Una guerra on l’horror, la repressió i l’infortuni acaben guanyant. Una postguerra marcada per la fam, la por i la incultura. I finalment una vellesa en solitud o en una residència amb una pensió mísera. Amb ganes d’acabar la vida perquè ja no es vol donar més feina als fills.

Elles allà consumint-se a poc a poc, vivint hores, dies i mesos eterns, sense adonar-se que els nets, l’escolten i n’aprenen coses per un cordó umbilical invisible. Un dia els nets s’aixequen contents perquè poden dir: avui la meva àvia ha fet cent anys!

Vídeo
Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Hebert
    Hebert
    12345

    L’Alba Valldaura ens ofereix una interpretació memorable. La transformació física en una iaia molt, molt gran és impressionant: tics, parla, la mirada!, veu, entonació, pauses, moviments… No només això sinó que a més abandona i recupera el personatge de forma immediata.
    La història no té inici ni final. És la vida d’una iaia explicada per ella mateixa, mitjançant records disseminats, amb una naturalitat brutal. Una vida com tantes però no per això menys singular: la guerra civil, el festeig, la repressió, l’exili, la gana, la presó, l’alegria del primer amor, la tristesa de la pèrdua, la violència domèstica…
    La iaia explica els ses records i a estones els veiem amb cançons, teatre gestual, d’ombres, d’objectes…. Potser tants llenguatges acaben fent de menys la interpretació de l’Alba (a mi personalment, m’hagués encantat que tota l’obra fos la narració de la iaia, real, inconnexa, tendra, una mica infantil…).
    Com diu la iaia, podem passar pàgina del passat, però primer cal llegir-lo. No hi ha grans discursos polítics, tret d’algun referent històric recreat; el dia a dia que explica és eloqüent per si sol com a denúncia i recordatori de què va suportar tanta gent.
    I a tot això, rius. I segur que algú plora. Ho té tot.

    06/02/2017
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig fer doblet i en sortir de l’Âtic22 em vaig acostar a la Fènix que està a 200 metres per veure aquesta obra que en anteriors ocasions no vaig poder fer. Escrita, dirigida i alhora interpretada per Alba Valldaura, ens fa arribar un homenatge / record a la seva àvia de 96 anys i que viu en una residència tot fent un repàs de la seva vida i les seves vivències. Asseguda en un balancí va desgranat records de la seva joventut, el seu pare una persona dictatorial que pegava a la seva mare i que representa tallant amb menyspreu una poma, l’inici de la guerra civil vestida de miliciana i amb el discurs de La Pasionaria i unes magnífiques ombres xineses, les seves noces amb un llençol blanc, quan anava amb el seu marit a ballar i més … No recordo si he vist a aquesta actriu en alguna altra ocasió però us asseguro que m’ha fascinat. Posar-se en la pell d’una dona gran amb la dificultat gestual que comporta i els constants canvis de rol i registre de veu i que els desenvolupa de forma magistral. Per posar un però, em van sobrar tants refranys i que a causa de la fràgil memòria de la iaia, es van repetint. 100% recomanable, cal veure-ho si no ho heu fet i fins al dia 29 hi sou a temps.

    16/01/2017
Artículos relacionados
5 obres per la memòria històrica

5 obres per la memòria històrica

16 Gener 2017

CICATRIUS, TEATRE CONTRA LA BARBÀRIE NAZI Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l’objectiu d‘impedir que s’oblidi un dels episodis més negres de la història d’Europa: l’Holocaust i el genocidi […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.