Honestedat és una obra escrita i dirigida per l’actor Francesc Cuéllar. Es tracta d’un espectacle que parteix de la pel·lícula Jusqu’ici tout va, escrita, dirigida i interpretada pel mateix Cuéllar.
La seva estrena teatral va ser en el Festival Temporada Alta d’enguany.
A escena una dona i un home. Ella és una veterana actriu i ell un jove director. Entre tots dos es percep que hi ha una relació d’estimació. Són amics i companys de feina.
Una posada en escena on predomina el blanc que contrasta amb el negre de l’attrezzo. Els dos protagonistes vesteixen de negre. En definitiva, una posada en escena plena de simbolisme.
Honestedat és un exercici teatral brutal, tant pel text i el que s’amaga rere el text, com en les interpretacions.
El text de Francesc Cuéllar és extraordinari, molt ben escrit, ple de paraules i frases molt interessants. Un text amb moltes capes i girs, que et fa canviar de posicionament constantment. Un text molt potent on tot el pes recau en el contingut. Un text molt afinat que ens fa reflexionar.
Honestedat és una obra molt exigent pel que fa a la interpretació, emocionalment i concentració.
Míriam Iscla i Dafnis Balduz són els dos actors que interpreten als dos protagonistes. Dos actors molt versàtils, amb una capacitat interpretativa brutal. Mirades i silencis que diuen tant o més que les paraules. Un duel intens, cent per cent creïble. Es nota que entre tots dos actors hi ha molta connexió.
Honestedat no és una obra que busca jutjar. De fet, el públic no ens acabem de posicionar entre l’un o l’altre. No tot és blanc o negre. No hi ha bons i dolents. Hi ha dues persones que lluiten per allò en què creuen. Un enfrontament entre la vulnerabilitat i l’ego. És la incomoditat de mirar-nos als ulls i ser honestos amb nosaltres mateixos.
És un exercici sobre el què són les relacions humanes i la dificultat de posar límits entre dues persones que s’estimen. Uns límits pel que fa a la confiança personal, la responsabilitat i el quines intencions reals hi ha rere les nostres intencions.
Són molts els temes que s’amaguen dins de l’obra, com la incomoditat, la dignitat, els ideals, els valors morals, el consentiment i el reconeixement.