Fa a un parell d’anys vaig veure per primer cop a la Sala Àtrium l’obra Himmelweg (Camino del cielo), un text de Juan Mayorga, considerat com un dels dramaturgs més destacats en l’actualitat. Aquell dia vaig tenir la gran sort de poder-lo felicitar (justament el tenia assegut al meu costat), acabava de rebre el Premi Nacional de Literatura Dramática. Aquesta temporada he tornat a repetir.
L’obra està inspirada en el documental propagandístic nazi “Theresienstadt” que es va rodar l’estiu de 1944, un curtmetratge filmat en el camp de concentració de Theresienstadt, amb el que es volia convença a l’audiència que els presoners no patien cap mena de abús. Van embellir les instal·lacions abans de l’arribada de la Creu Roja, per poder mostrar que era un lloc aparentment normal on la gent hi vivia feliç, un engany tan creïble, que els delegats de la Creu Roja van arribar a escriure un informe favorable sobre la situació dels presoners.
Himmelweg és una de les obres més representades al teatre. L’adaptació que fa Raimon Molins és molt encertada. L’escenografia de Mireia Trias és plena de simbolismes i trobo que la idea de la utilització de titelles per donar-li més significat a l’obra, és genial. Els titelles no deixen de ser un objecte manipulat i amb la seva humanització, omple d’esperit l’obra.
Brillants les actuacions de Guillem Gefaell, Raimon Molins i Patrícia Mendoza que defensen amb cos i ànima l’obra, fent del tot creïble a cadascun dels seus personatges.Tot i que haig de destacar la brillant interpretació de Raimon Molins, que em va posar, en més d’una ocasió els pels de punta, amb el seu paper de comandant del camp.
El missatge de l’obra és la de buscar la veritat, per entendre la realitat. Si més no ens fa reflexionar.
Per últim m’agradaria felicitar a tota la companyia per fer possible que en una sala tant petita es puguin veure obres tan grans.
Molt, molt recomanable.