Helen

Des de que vaig descobrir la companyia Laboratorio Teatro intento no perdrem cap dels seus muntatges. M’agrada molt la manera i l’estil d'aquesta companyia a l’hora de treballar les seves propostes.

És fascinant la sensació de pau i tranquil·litat que una sent des del mateix instant que travesses la porta d'entrada. Ja sigui per la olor a encens, per la llum de les espelmes, per la música que sona de fons o pel fet de escoltar-los treballar rere la cortina negra que separa el públic de l’espai escènic,...aquest lloc te alguna cosa que t'atrapa.

“Helen” és un homenatge a Helen Schucman, , una psicòloga atea resident a Manhattan que, va començar a experimentar una sèrie de somnis premonitoris, senyals i regressions, com a preludi dels esdeveniments a la nit del 21 d’octubre de 1965, quan va sentir una veu  interior que li va dir : “Este es Un curso de milagros, por favor, toma nota.”

Així és com va començar l’escriptura de “Un curso de milagros”,  escoltant una veu interior que més endavant identificaria com la veu de Jesucrist.

Imagineu-vos...una dona atea, psicòloga, i que dins el seu cap sentia la veu de Jesús. Fins hi tot ella va arribar a creure que patia alguna malaltia mental.  

Durant set anys, Bill i Helen van escriure el que la veu li havia demanat: un tractat sobre l’amor, l’Ego i Deu, des d'una mirada més espiritual i de pensament, allunyat dels conceptes pecat,culpa i càstig.

Es tracta d’una història real que Jessica Walker la situa en un espai oníric, un restaurant on Helen es trobarà amb tota una sèrie de personatges que ens ajudaran a entendre la seva història: Bill (el seu col·lega), Jesús, Kenneth Wapnick (autor de la seva biografia), Joana d'Arc i el curiós personal que serveix d’unió entre ells , uns cambrers que caminen com autòmats per un establiment sempre buit de clientela.

El que més m’ha agradat d’entrada és la posada en escena i la caracterització dels actors, per després gaudir d’un moviment coreogràfic realment espectacular. Les interpretacions han estat sublims. He vist escenes realment bellíssimes, on la il·luminació ha estat del tot primordial per donar-li aquell punt de llum precís i necessari en cada moment.

El so del piano en directe, una acurada elecció musical per ha cada escena, l’olor a encens, fa que tot sigui absolutament màgic.

Com és habitual en els muntatges d’aquesta companyia hi trobareu moment filosòfics i reflexius, pinzellades còmiques i surrealistes, monòlegs i escenes en moviment plenes de simbolisme.

El nerviosisme, l’angoixa, el donar-li voltes una i un altra vegada a les coses, el qüestionar-se tot els valors adquirits, la barreja de pensaments, la soledat, el conflicte entre el seu ego i la seva naturalesa espiritual... tot queda exposat davant l’espectador.

El cercle sense sortida per on els pensaments corren donant voltes i voltes, intentant despullar la ment i el cos de tot pensament, perquè al final , tot i la nuesa absoluta , la nostra ment segueix donant voltes i voltes sense trobar respostes.

No hem dubtat ni un moment en anar al passatge de Sant Antoni Abad, 6 ... on té la seu la Companyia Laboratorio Teatro i veure l'estrena de la seva última proposta, HELEN.

I no dubten perquè ells fan del fet teatral quelcom mes que una representació, ens ofereixen una manera diferent, intensa i màgica de viure el teatre. Cada vegada que entrem en aquell espai sentim, escoltem i olorem la litúrgia que ho envolta tot i que ens atrapa.

Aquesta és la seva cinquena obra després de "Hambret" (que malauradament no hem pogut veure), "Altazor", "Hamletología" i "Así habló Zaratustra".

HELEN és un homenatge a Helen Schucman (1909-1981), amb dramatúrgia col·lectiva dels membres de la companyia i direcció i posada en escena de Jessica Walker. Aquesta proposta està basada en la història real d'aquesta psicòloga.

Helen Schucman va ser una psicòloga i investigadora clínica nord-americana, atea, resident a Manhattan. Professora a la universitat de Columbia de Nova York, és coneguda per ser "l'escriba" del llibre "Un Curso de Milagros" (editat per primera vegada el 1975), un llibre que havia estat dictat per una veu interior.

Bill Thetford era el seu cap a la Universitat i mantenia amb ella una relació marcada per l’agressivitat i la ira: "Ha d'haver-hi una altra manera" li va dir a la Helen després de set anys de conflictes personals entre ell i la seva subordinada. A partir d'aquell moment, Helen comença a tenir uns somnis premonitoris i senyals que van ser el preludi del que va passar la nit del 21 d'octubre del 1965 quan va escoltar el següent: "Aquest és "Un Curso de Milagros" ... Si us plau, pren nota".

L'any 1980 Helen Schucman va ser diagnosticada de càncer i va morir l'any 1981, va ser aleshores quan es va donar a conèixer que ella era l'autora del llibre. Posteriorment, la "Fundación para la Paz Interior" va publicar una col·lecció dels seus poemes, "Los regalos de Dios".

"Ausencia de Felicidad: La historia de Helen Schucman, la escriba de un curso de Milagros", és l'única biografia d'ella escrita per Kennet Wapnick, amb el que ella havia mantingut una gran amistat.

Jessica Walker, estudiant del "Curso de Milagros" durant més de 20 anys, ens situa en un restaurant oníric en el qual tindrà lloc la trobada entre Helen, Bill, Jesucrist, Kenneth Wapnick i el personal que serveix en aquest establiment, fora del temps.

Una proposta fascinant i arriscada, que fa gala com sempre, de l'entrega dels seus intèrprets i de la seva complicitat. La proposta presenta moments magnífics amb una enorme plasticitat i amb música en directe interpretada per Carola Zafarana.

Teatre contemporani i trencador, totalment diferent del que el públic està acostumat a veure, molt físic i sobretot visual. Potser no cal entendre immediatament i fil per randa el que els actors ens expliquen, perquè les frases i accions es van dipositant a la nostra ment i finalment el conjunt ens esclata de sobte i acabem entenent el missatge que ens volen transmetre.

Aquesta vegada els espectadors estan asseguts al voltant de l'espai escènic i la quarta barrera desapareix en el precís moment que Jessica Walker anuncia: entra el publico !!! ... i un actor fa córrer la cortina que separa el vestíbul d'entrada.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ