Després de llegir el Hamnet de Maggie O’Farrell i seguir corpresos del recent ser o no ser de Pol López ens preguntàvem si les adaptacions o les obres al voltant d’aquest clàssic shakespearià podrien estar esgotades. Aleshores, és el moment on l’Oriol Broggi i la companyia de La perla 29 ens contesten: arriba un Hamlet ben inusual que combina teatre, cinema i televisió.
No es tracta de trencar les formes pel gust de trencar-les. Tampoc d’un desplegament petulant on la innovació reclama per se tot el protagonisme. Més aviat tot el contrari: l’us de la gran pantalla és una manera d’aprofitar sinèrgies, d’unificar l’art, de picar l’ullet (a vegades de forma directe, a vegades caumuflat entre línies) a les pel·lícules i obres que aborden llocs comuns com l’amor, el poder, la venjança i la mort (aquell país que no permet viatgers de tornada) tal i com el propi text de Hamlet fa. Estem davant de la quadratura del cercle: convertir l’obra en un clàssic de clàssics.
I fer-ho, a més, amb actors de talla que durant tres hores s’entreguen als personatges principals, sí; però també donen vida als secundaris; un tour de force amb totes les de la llei. Una aposta per venerar el clàssic de Shakespeare enlloc d’utilitzar el seu nom com esquer. Una obra posada al servei de la universalitat de l’art i no a egos escènics.