Habemus Corpus / Miquel G. Font: Aire

13/07/2017

Bailar con la muerte

La experiencia de Miquel G. Font es larga y variada. Después de haber bailado con el Béjar Ballet Lausanne, el Dominic Walsh Dance Theater, la Tanzcompagnie Oldenburg o la compañía Lanònima Imperial, el bailarín y coreógrafo de Arenys de Mar lleva unos años creando espectáculos propios con la productora Habemus Corpus. En esta ocasión, Aire supone un espectáculo más ambicioso que los anteriores: ocho bailarines, un coro en escena, cuatro solistas y un trabajo videográfico que adquiere bastante importancia. Todo esto para hablarnos de la muerte de un grupo de jóvenes, o más bien dicho del difícil tránsito que tienen que sufrir para ir hacia un estado superior.

La principal pega de Aire es que ambiciona demasiado y acaba siendo un producto pretencioso. Quizás si se hubiera querido explicar menos -o quizás con no tanto de detalle-, el espectáculo sería más libre y el espectador tendría la oportunidad de hacer suya la historia. Evidentemente, el trabajo de los bailarines es muy interesante, pero también hay que decir que la coreografía que tienen que defender no es siempre homogénea ni coherente. Hay escenas que parecen pertenecer a montajes diferentes, y el trabajo con las emociones parece más impostado que natural. A pesar de todo, es muy meritorio haber creado un espectáculo de gran formato como es este y defenderlo con todo el equipo, sin excusas ni subterfugios. Estoy seguro que Miquel G. Font tiene mucho que decir todavía dentro de la danza contemporánea que se hace en este país.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Habemus Corpus / Miquel G. Font: Aire

Habemus Corpus / Miquel G. Font: Aire

Un jove creador barceloní amb una trajectòria internacional signa una coreografia basada en fets reals que ens parla de la mort o, més ben dit, del que hi ha entre la mort i el que ve després.

Potser és el final, potser és un nou començament… Ningú no sap què és exactament la mort, ni tan sols els mateixos personatges que, en aquesta peça coreografiada per Miquel G. Font i amb música del mateix autor, ja han fet front al final de la vida i, ara, s’esperen en un estat intermedi. Vestits amb una segona pell on únicament es distingeixen marques personals, aquests personatges dansaran mentre trien entre tornar pel mateix lloc on han vingut o continuar cap a un futur incert. Tot passa en un escenari d’estètica cuidada, on es combinen diferents capes visuals, projeccions i efectes puntuals fins a acabar traslladant els mateixos espectadors dins del món creat. Vuit ballarins interpreten la funció, que té com a banda sonora una música electroacústica i composicions per a coral interpretades a sis veus.

Obra de la mateixa ment, la música i el moviment de l’espectacle s’ajusten perfectament, recreant una atmosfera màgica. Els ulls i les orelles introduiran els espectadors i espectadores en un món on el temps i l’espai són manipulats per transportar-nos a una nova realitat. Basada en fets reals i producte d’un estudi acurat, AIRE és la darrera creació d’una companyia liderada per Miquel G. Font, que ha ballat a companyies del prestigi del Béjart Ballet Lausanne (Suïssa), el Dominic Walsh Dance Theater (EUA), Lanònima Imperial (Barcelona) o la Tanzcompagnie Oldenburg (Alemanya), i ha creat peces per a l’Internationales Tanz-Festival Hannover (Alemanya), l’Staatstheater Mainz (Alemanya), el Theater Basel (Suïssa) o el Miami City Ballet (EUA).

Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona i Habemus Corpus.

 

 

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Seguint amb el Grec, avui al Mercat he estat veient aquesta espectacle de dansa contemporània amb autoria, direcció, coreografia i composició musical de Miquel G. Font i dramatúrgia de Marc Chornet. Comença amb un curt que ens mostra el quefer diari d’una jornada normal i quan Font va estar ingressat debatent-se amb la mort. En acabar s’il·lumina l’escena i veiem a les quatre ballarines i quatre ballarins que conformen el repartiment que acaben de morir i es troben en l’espai i l’estat que hi ha entre la mort i el que ve després Comencen a dansar de forma molt pausada mentre han d’escollir si seguir el camí, fer marxa enrere o esperar ser informats. La dansa tot i que visual i coreogràficament és atraient, m’ha resultat molt lenta i repetitiva, encara que amb una molt correcta execució. La banda sonora amb música electroacústica s’alterna amb la intervenció de la coral Cor Ciutat de Mataró amb quatre solistes que interpreten temes de tall Sacre, i la col·laboració de l’actor Jaume Madaula. He passat una bona estona i a més he posat un granet més per ampliar els meus bàsics coneixements de dansa

    12/07/2017

Artículos relacionados