Els discursos i clams de llibertat i la cruesa de la nostra història recent agafen el protagonisme al Teatre del Raval en forma d’excelent musical: Goodbye Barcelona. Tots hem vist cent cinquanta-dues mil pel·lícules i obres de teatre sobre la Guerra Civil, però quantes ens han parlat d’aquells extrangers que van venir a ajudar la República espanyola, deixant-se la vida lluitant per una democràcia que no era la seva?
Un vers d’una cançó del musical diu: «Aquest país mai no podrà oblidar el que heu fet per ells…!». 78 anys més tard, molta gent ja no recorda què van suposar les Brigades Internacionals. Així doncs, Goodbye Barcelona és un gran exercici de memòria col·lectiva, una teràpia contra l’oblit i una advertència cara al futur. Recomano absolutament a tots els mestres i professors portar-hi els seus alumnes. De fet, la recomano a tothom: trobareu un gran musical amb una interessant música (amb aires aflamencats), defensada per actorassos amb bones veus, i una interessant posada en escena, que ha resolt la manca de recursos i la petitesa de l’escenari amb un intel·ligent joc coreogràfic.
Com a espectador agraeixo la valentia del Teatre del Raval per apostar per una producció com «Goodbye Barcelona» en un moment on, com en el musical, la por i la misèria sembla que s’hagin apoderat del sector teatral. «Com explicar que estem agraïts, quan tots ens havien deixat vau venir cap aquí»…