Teníem unes ganes enormes de veure finalment l’espectacle. A vegades això és un entrebanc, però per sort aquesta vegada no ens ha decebut gens, …. al contrari, FUN HOME ens ha agradat molt, moltíssim.
Amb aquesta proposta, Daniel Anglès ha iniciat la seva etapa com a director artístic del Teatre Condal, ara anomenat ONYRIC Teatre Condal, que s’ha de convertir en “La casa dels musicals” de la mà del Grup Focus.
FUN HOME és un musical que va conquerir Broadway guanyant cinc premis Tony. A partir de la novel·la gràfica d’Alison Bechdel (Pensilvània 1960), amb música de Jeanine Tesori i llibret i lletres de Lisa Kron, arriba ara a Barcelona, adaptada al català per Daniel Anglès i Marc Gómez.
nció ha interpretat Noa Flores, la joventut interpretada per Clara Solé i la maduresa amb Mariona Castillo. L’Alison adulta condueix tota la història davant d’un taulell on dibuixa i posa «títols» als diferents moments viscuts i que han marcat la seva vida.
Recorda els moments essencials de la seva infantesa, la seva relació amb el pare, amb la mare i amb els germans. Reviu la seva adolescència i el seu pas per la universitat. I, reviu l’última vegada que va parlar amb el seu pare.
La família de l’Alison és doncs, la gran protagonista de la història, una família integrada per un pare (Daniel Anglès) al que la filla sent lluny i distant, una mare (Pilar Capellades) que viu un matrimoni desafortunat en silenci i els seus dos germans, en Christian (Aleix Colomer) i el petit John (Jan Gavilan). Cal esmentar que en aquesta producció s’alternen tres equips de nens, per qüestions legals.
Hi ha altres personatges importants en el desenvolupament de la trama, la Joan (Julia Jovè), amiga de la universitat de l’Alison i amb qui descobreix la seva sexualitat i en Roy, en Mark, el Pete o el Bobby, tots ells interpretats per en Marc Andurell, que ens descobreixen l’homosexualitat del pare.
La direcció artística és de Daniel Anglès (al qui per cert feia temps no veiem damunt d’un escenari) i la direcció musical va a càrrec de Miquel Tejada (aquí cal destacar el salt qualitatiu experimentat en la sonoritat del teatre). No hem pogut veure en els crèdits els noms dels components de l’equip musical que han acompanyat Miquel Tejada. La coreografia de la proposta és d’Óscar Reyes.
De la mà de Raquel Ibort, Marc Salicru i Marc Udina, una escenografia realment aclaparadora, una paret farcida d’elements decoratius, llibres i mobles i peces mòbils que apareixen de la mateixa paret per reproduir l’habitació d’estudiant de l’Alison, el passadís de casa seva que conduïa a la seva habitació, el despatx del pare, el saló ….
Un espai on també constatem la millora en el sistema d’il·luminació i so, amb un magnífic disseny de Xavi Costas i Jordi Ballbé respectivament.
Una proposta magnífica, amb unes veus que ens arriben a l’ànima i ens emocionen, en una història on es barreja la temporalitat d’una manera totalment comprensible, i on es mostren diferents mirades i formes de viure-ho, sobre el tema de l’homosexualitat.
La veritat és que es nota l’esforç de més d’un any de treball i assajos, perquè feia temps que no veiem una producció d’aquestes enormes característiques, tan rodones i ben acabades. Gallina de piel !!!
Estem contents i esperançats amb l’equip capitanejat per Daniel Anglès i Miquel Tejada, tot veient aquest magnífic resultat, i també convençuts de què el gènere del Teatre Musical a casa nostre, tindrà un gran futur, especialment en aquest nou espai del ONYRIC.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ