La millor classe d’història de l’art

Fem (la llista de Lourdes)

Fem (la llista de Lourdes)
17/04/2019

FEM. La llista de Lourdes. Sota aquest títol enigmàtic s’hi amaga un espectacle diferent i necessari. És diferent perquè està plantejat com una classe on el públic està assegut al voltant d’una gran taula i ha de començar omplint un dossier (no us espanteu que us deixen copiar amb el mòbil!).

I tot això per a què? Doncs ben senzill, hem de cercar entre unes llistes de noms d’artistes que hi ha damunt la taula els que són dones. Com ja us podeu imaginar, en són ben poques les que hi surten i aquest és el punt de partida de la peça. A partir d’aquí, durant una hora repassarem i descobrirem 13 dones que utilitzen el seu cos per fer art (dividides en 8 parts). Cada una d’aquestes parts està tractada des d’un punt de vista diferent: acadèmic, performatiu, dramàtic, recreatiu, documental… I és això el que li dona ritme a la peça i fa que segurament sigui la millor classe d’història de l’art que rebreu mai.

Considero que és una peça necessària perquè dins d’aquesta ventada feminista que ha arribat per canviar-ho tot no hem d’oblidar mai totes aquelles que van començar a bufar. I fer-ho al mateix temps des d’un punt de vista conceptual i artístic ens situa al mapa i ens qüestiona el suposat progrés que hem fet. Les quatre actrius reivindiquen aquestes les artistes i també es reivindiquen a si mateixes deixant-se la pell a pocs centímetres del públic (Si podeu seure a les bandes de la taula, tindreu millor visibilitat de l’espectacle). Un punt molt important és que en cap moment et fan sentir com un ignorant pel fet de no conèixer aquestes dones, és més, acusen el sistema heteropatriarcal qui sistemàticament desacredita, silencia i les aboca a l’oblit. Assistir a aquesta representació és com anar a un homenatge, a un acte protesta semiclandestí, com plantar, regar i fer créixer una petita llavor de justícia.

L’espectacle és un assortit de bones idees i sorpreses però malauradament no sempre ben executades tècnicament o portades fins al final. Aquesta irregularitat pot fer la sensació d’obra inacabada o poc polida però també li dóna frescor i un punt trash que s’adiu amb l’estètica d’alguna de les artistes que volen mostrar. Com a bonus ens emportem un dossier per poder seguir investigant a casa a totes aquestes dones i un munt més que apareixen a la seva llista particular.

← Volver a Fem (la llista de Lourdes)

¡Enlace copiado!