És ben sabut que la figura de Lorca desperta passions més enllà de la seva faceta artística, sent un reclam per si sol. De fet, aproximar-nos a aquesta ens permet fer una anàlisi més profunda de la seva obra, podent contextualitzar-la i entendre-la millor. Tot i això, representar aquesta vessant sobre un escenari no és una tasca fàcil i, sovint, s’han pogut veure propostes sense cap tipus d’ànima. Sens dubte, no és el cas d’aquest espectacle, el qual desborda creativitat per tots els costats, aconseguint fusionar diferents disciplines fins a aconseguir dotar-lo d’una personalitat pròpia. En aquest sentit, ens trobem amb un documental que combina música, interpretació i ball a través de l’audiovisual i el directe, tot creant una atmosfera que atrapa l’espectador, la qual li transfereix diferents tipus d’emocions.
Per mi, Pep Tosar ha aconseguit un espectacle rodó que ens submergeix en la figura de Lorca i en el seu univers, tot instruint-nos en ells a partir de la paraula i dels sentits, la qual cosa ens permet una major comprensió d’aquests al no limitar-se a oferir només les dades importants. A més, el talent que hi ha sobre l’escenari està totalment en consonància amb la proposta, mostrant unes dots brillants i acompanyant amb gran maestria a l’espectacle.