La funerària, el negoci familiar on treballen una mare (Rosa Vila) i les seves dues filles (Clara de Ramon i Laura Daza), ha de tancar les portes perquè resulta que la gent ja no mor. I el que per a molts seria una notícia esplèndida, per a aquestes tres dones no ho és gens: a què es dedicaran, d’ara endavant? Així comença Fantàstic funeral festiu, un text de Roger Torns dirigit per ell mateix en un muntatge a càrrec de la companyia Produït per H.I.I.I.T.
Les persones som complicades i les nostres reaccions, per tant, també ho són. Mentre que una de les filles aposta per fer una festa de comiat i buscar una dedicació alternativa, l’altra s’alia amb la mare per intentar revifar la petita empresa. Aquesta idea es converteix en un pla, però els diàlegs de l’obra, exageradament inacabats, fan que el fil del raonament es perdi i no s’acabi d’entendre bé què pensen o senten cap dels tres personatges.
Amb una escenografia acolorida, simple i encertada d’Albert Ventura i alguns tocs musicals que donen dinamisme a la funció, el públic acaba entrant en la situació representada, que combina elements quotidians i surrealistes. La prova de tot plegat és l’escena final, que esdevé un déjà-vu mereixedor de reviure per l’optimisme i la comicitat que, ben al contrari del que es podria esperar d’una obra sobre la mort, s’acaba encomanant.
