Nosaltres vam veure molt poc d’aquest espectacle, perquè l’hora en que començava encara estàvem treballant, així que vam entrar cap al final.
Sempre que sortim d’alguna proposta que en un principi no entenem que ens volia dir, de camí a casa l’anem comentant. Vam arribar a la conclusió de que la feina que s’havia fet era impressionant; set hores de discurs del tot abstracte, que no portaven en lloc, van aconseguir i provocar en l’espectador la seva finalitat: provocació, indignació, parlar, crear debat.
Portem parlant-ne amb uns i uns altres durant quatre dies…no us sembla interessant?, ..creieu que no han aconseguit el que volien?
Després de reflexionar sobre l’objectiu d’aquesta obra, i haver provocat que la majoria dels espectadors marxessin durant la representació, seria del tot interessant repetir l’experiència en la seva totalitat, així poder-la valorar amb més criteri, sabent d’un bon principi que es tracta d’una proposta que està per sobre del teatre modern.
És un pas més endavant del contemporani al que estem habituats.