Parlar de l’exhumació d’un astrònom danès del segle XVI que podria haver estat la inspiració de Shakespeare per fer Hamlet… Parlar del suposat “origen del teatre i del món”… Parlar d’un triangle amorós, de la pèrdua d’un ésser estimat, d’un conflicte laboral i també d’un de monàrquic… Parlar de tot això, i molt més, i sortir-ne indemne és tota una proesa, de la que evidentment “Exhumación” no se n’acaba de sortir. Si a això hi sumem una interpretació afectada i poc natural, ens trobarem amb un espectacle que podria haver estat… però que no acaba de ser. De totes formes, cal destacar el nou canvi de registre que li descobrim a The Zombie Company (“Peceras”, “Elepé”), la valentia de Carlos Be d’afrontar un repte metateatral com aquest, i sobretot la bellesa visual de les escenes oníriques.
¡Enlace copiado!