Aquest 2022 comença amb molt bon gust. Anem a veure Eufòria a la Sala Beckett. Eufòria és el resultat de la residència de Lara Díez Quintanilla a la Sala Beckett durant la temporada 2020-21. I ens parla d’aquest sentiment de benestar que es mou en termes absoluts.
L’obra no té res amagat ni que ens confongui. Ens parla dels estats d’ànims dels sis protagonistes, acompanyat de l’exaltació de la mateixa autoestima i plaer, aquell estat alegre que molts volem estar en estat continu. Però sense deixar de costat aquell moment de caiguda lliure que acompanya al mateix plaer.
En un inici el públic comença a riure en les diferents escenes que ens presenten, però de mica en mica ens tornen a la crua realitat on tot no és tan optimista. Ni l’amor etern d’una parella que veuen com de mica en mica es perd, l’èxit d’una cantant de grans estadis com veu que és l’èxit d’una única cançó, el reconeixement científic i aquella persona no que aconsegueix res a la vida i és una persona senzilla sense res a aportar i veu que tot el seu voltant ha tingut aquell moment d’aprovació de tothom.
Quasi tots els protagonistes passen per aquest estat eufòric, així i tot, un d’ells vols arribar (els altres volen tornar-hi) amb la utilització de drogues. Arribant a aquest estat d’al·lucinació. És en aquest moment quan torna la realitat a tots plegats i fins i tot als espectadors.
Aquesta peça podem veure diferents projeccions enllaunades, però a més tenim dues càmeres en directe que els mateixos actors mouen i enfoquen diferents parts per veure les petites coses que a vegades passen desapercebudes. Aquest cop, les projeccions i les càmeres en directe ajuden molt a veure l’estat dels protagonistes. Igual que altres vegades, t’allunyen, en aquest cas estan molt ben integrades.
Els actors estan totalment centrats en l’obra, la tenen molt interioritzada. I això és d’agrair, ja que entres en la trama molt fàcilment. Els actors tenen el seu moment per resaltar. A mès de la creació en conjunt i el treball àudiovisual que tenen que anar manipulant a escena.
Una obra totalment recomanable i esperem que pugui anar a diferents teatres de Catalunya, Avui diumenge era l’últim dia a la Sala Beckett. Si voleu veure la resta de la meva opinió, teniu el següent enllaç