Encara no hem entrat a la sala, que ja trobem personatges ben particulars caminant atabalades entre el públic i donant consignes i premisses. Però… són personatges? Són les actrius? Juguem en la zona de frontera i, amb aquest desconcert inicial, entrem a sala per continuar jugant.
Aquesta proximitat i espai desdibuixat entre caracterització i realitat ens acompanya al llarg de tota l’obra. Entrem en un univers que va en acord amb això, amb una realitat paral·lela, etèria, curiosa que habiten éssers mitològics. Bé, éssers mitològics, animals, elements curiosos,… tot pot trobar el seu lloc i és possible en aquesta excèntrica fabula, fins i tot nosaltres com a públic.
La Peleona juga amb nosaltres, juguen entre elles, juga el text, l’escenografia i juga amb un missatge profund. Aporta diversió a un contingut filosòfic i social que normalment agafa altres llenguatges per expressar-se. D’aquesta manera afavoreixen nous escenaris que puguen aportar noves visions i debats entorn de les qüestions que planteja. Genera més alternatives des d’una aproximació diferent.
Es pot ser crítica i reflexionar sobre temes transcendentals, importants i preocupants, des de l’absurd i la diversió, sense perdre la profunditat i lluny de caure en una paròdia buida i superficial. Es pot (i és molt necessari i enriquidor) alimentar debats essencials per transformar una realitat amb moltes injustícies i desigualtats des d’altres perspectives i abordatges. Ens mostra que per abordar temàtiques com aquesta no cal caure en els formats pamflet ni en col·loquis densos. Qüestionar la societat en què vivim es pot fer de moltes maneres, i totes sumen si tenen una bona base i són radicals ( és a dir, van a l’arrel).
La companyia aconsegueix un caos perfectament mil·limetrat, un ritme frenètic que ens manté atentes en tot moment, un dinamisme que ens convida a estar actives i ser partícips d’alguna manera en l’obra i, sobretot amb la seua proposta irreverent i transgressora són motor de canvi.
Molt recomanable habitar durant una estona l’esbojarrat món que ens proposen (que no deixa de ser l’esbojarrat món que habitem normalment…)!