Fa pocs mesos, vam poder veure a les sales de cinema la pel·lícula Sufragistes, escrita per Abi Morgan, autora de l’obra que ara se’ns presenta al Romea. En aquella ocasió, també es feia incís en la visió femenina del poder, tot i que a través d’una batalla ben diferent com evidencia el seu títol. De fet, aquesta visió, enfocada des de diferents angles i històries, sembla ser un tema recurrent en la autora, la qual també va escriure La dama de hierro, el qual seria un exemple més. En aquesta ocasió, els quatre personatges de la funció es troben a escena esperant al dictador d’un país que està a punt de patir una revolució. Es tracta d’una proposta força interessant que aposta per una estructura fragmentada, la qual esdevé el seu tret característic. Així, aquesta resulta ser el punt fort de la funció, però alhora l’excessiva repetició volguda d’escenes acaba per fatigar a l’espectador i el mateix joc teatral s’acaba per girar en contra seva. Tot i això, s’agraeix el risc i l’aposta per una estructura diferent a la que estem acostumats, la qual hagués funcionat molt millor amb una durada bastant inferior, ja que no s’aporta res de nou en aquest temps sobrant. A més, tot i aquesta repetició hi ha diversos elements imprescindibles que no acaben de quedar del tot clars, desconcertant a l’espectador més enllà del que preten voluntariament l’obra. Malgrat això, com diem, l’espectacle planteja una reflexió força interessant del poder dins d’una situació ben trobada i, a més, l’estructura presentada, tot i els grans peròs, resulta atractiva, aconseguint mantenir eln suspens durant gran part de la funció. Així, podem dir que ens trobem amb una obra suggerent en la que el mateix risc pel qual aposta fa que es trobi amb diversos obstacles que no acaben de funcionar del tot en diversos moments, cosa que no treu que resulti interessant i es puguin apreciar els diversos encerts que hi han, ja que aquesta aconsegueix atrapar-te durant gran part de la funció.
¡Enlace copiado!