En la vida ens creuem amb altres vides, amb les que recorrem un tram de camí. De vegades més llarg, de vegades més curt, potser intermitent…modalitats trobem totes les que volguem! I amb aquesta diversitat de modalitats juga la història.
Esmorza amb mi. Que pot implicar un acte, a priori tan innocent? Si decidim que ens quedem, potser també estem dient que si a d’altres qüestions implícites. Correm un gran risc: establir un altre tipus de comunicació amb l’altra persona, conèixer-la i deixar-se conèixer, vincular-se en més profunditat…massa perillós! Tot un drama per a persones que ja han perdut la ingenuïtat, quan han sentit el dolor del desamor i s’han creat una barrera hermètica al voltant per evitar el que ve abans: l’amor. Un “esmorza amb mi” pot esdevenir un atac violent que provoque una fugida ràpida! O…en un moment donat, pot ser la clau per accedir a la tranquil·litat. I la pregunta: la persona amb la que volem esmorzar és la mateixa amb la que volem anar al llit?
Comencem. Quatre personatges repartits entre l’escenari i les butaques. Això ja ens situa en aquesta tònica que mantindran durant tota l’obra d’entremesclar-se entre les espectadores. Mostren que són una més. Són 4 personatges talment com nosaltres, i una obra que mostra justament uns temes i unes situacions molt pròximes i amb total naturalitat. Aquesta sensació també ens arriba a través d’una interpretació magnífica. Tots els personatges m’han resultat verídics, amb una gran coherència entre les emocions, accions, energies, comentaris que expressen. Qui no ha sigut, com a mínim un d’ells? Podem haver estat tots també, segons el nostre moment vital. De fet, podem ser-ne més d’un al mateix temps, segons ens relacionem amb una persona o una altra.
Crida l’atenció l’ús que fan de l’espai, ocupant-lo en tots els plànols possibles, jugant-lo amb tot de propostes diverses. Com tracten la il·luminació i, en general tot el tema tècnic és original. És una obra amb molt de moviment on els mateixos actors generen atmosferes diferents, més enllà de la interpretació. Ells s’ho cuinen i s’ho mengen! Tots els canvis entre escenes estan coreografiats d’una manera impecable, estan pensats i executats al mil·límetre. I a més tenen un component especial: els personatges no s’acaben de perdre del tot i, al mateix temps, apareixen els actors i les actrius. En els canvis ens trobem com en un estat “ Limbo” entre ambdós.
De vegades l’ambició és senzillament esmorzar junts, més enllà de qualsevol somni grandiloqüent. Què estem disposats a fer i a sacrificar per no deixar d’esmorzar plegats? I al mateix temps, on ens pot portar aquest sacrifici?