Esmorza amb mi

12/06/2018

La naturalitat del (des)amor

En la vida ens creuem amb altres vides, amb les que recorrem un tram de camí. De vegades més llarg, de vegades més curt, potser intermitent…modalitats trobem totes les que volguem! I amb aquesta diversitat de modalitats juga la història.

 

Esmorza amb mi. Que pot implicar un acte, a priori tan innocent? Si decidim que ens quedem, potser també estem dient que si a d’altres qüestions implícites. Correm un gran risc: establir un altre tipus de comunicació amb l’altra persona, conèixer-la i deixar-se conèixer, vincular-se en més profunditat…massa perillós! Tot un drama per a persones que ja han perdut la ingenuïtat, quan han sentit el dolor del desamor i s’han creat una barrera hermètica al voltant per evitar el que ve abans: l’amor. Un “esmorza amb mi” pot esdevenir un atac violent que provoque una fugida ràpida! O…en un moment donat, pot ser la clau per accedir a la tranquil·litat. I la pregunta: la persona amb la que volem esmorzar és la mateixa amb la que volem anar al llit?

 

Comencem. Quatre personatges repartits entre l’escenari i les butaques. Això ja ens situa en aquesta tònica que mantindran durant tota l’obra d’entremesclar-se entre les espectadores. Mostren que són una més. Són 4 personatges talment com nosaltres, i una obra que mostra justament uns temes i unes situacions molt pròximes i amb total naturalitat. Aquesta sensació també ens arriba a través d’una interpretació magnífica. Tots els personatges m’han resultat verídics, amb una gran coherència entre les emocions, accions, energies, comentaris que expressen. Qui no ha sigut, com a mínim un d’ells? Podem haver estat tots també, segons el nostre moment vital. De fet, podem ser-ne més d’un al mateix temps, segons ens relacionem amb una persona o una altra.

 

Crida l’atenció l’ús que fan de l’espai, ocupant-lo en tots els plànols possibles, jugant-lo amb tot de propostes diverses. Com tracten la il·luminació i, en general tot el tema tècnic és original. És una obra amb molt de moviment on els mateixos actors generen atmosferes diferents, més enllà de la interpretació. Ells s’ho cuinen i s’ho mengen! Tots els canvis entre escenes estan coreografiats d’una manera impecable, estan pensats i executats al mil·límetre. I a més tenen un component especial: els personatges no s’acaben de perdre del tot i, al mateix temps, apareixen els actors i les actrius. En els canvis ens trobem com en un estat “ Limbo” entre ambdós.

 

De vegades l’ambició és senzillament esmorzar junts, més enllà de qualsevol somni grandiloqüent. Què estem disposats a fer i a sacrificar per no deixar d’esmorzar plegats? I al mateix temps, on ens pot portar aquest sacrifici?


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Esmorza amb mi

Esmorza amb mi

Siete años después de Sé de un lugar, Iván Morales abre otro ciclo y vuelve a hablar de nuestra cotidianidad, esta vez desde una nueva mirada. Sin embargo, ahora ya no habla tanto de cómo sobrevivir a la muerte del amor y a la ruptura de los vínculos, sino que se centra en lo que nos une, que es más complejo. Esmorza amb mi pone el foco en cómo podemos volver a creer y cómo puede volver a nacer el amor; como nos acercamos a la madurez, pero no queremos dejar de jugar, por más difícil que parezca a veces.

Sinopsis

Natalia y Salva se han enrollado cinco veces, no más. Su relación ha sido hasta ahora poco profunda, prácticamente no saben nada el uno del otro. Natalia tiene treinta y pocos años, un hijo con un hombre del que ha tardado mucho, demasiado, en desenamorarse, pocas perspectivas profesionales aparte del trabajo de camarera en uno de los bares más canallas del Chino, mucho estrés y la necesidad de entender de una vez por qué el amor la hace sufrir tanto. Es por ello que, siguiendo su vocación artística nunca del todo exitosa, ha decidido hacer un documental sobre el desamor, para ver si, compartiendo su dolor con el mundo, este dejará de pesarle tanto.

A veces la ambición es solo esta, sencillamente desyunar juntos, más allá de cualquier sueño gradiloqüente. ¿Qué estamos dispuestos a hacer y a sacrificar para no dejar de desayunar juntos?

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui a la Beckett he estat veient aquesta obra escrita i magníficament dirigida per Iván Morales. Un text fresc, molt actual amb certs tocs d’un llenguatge col·loquial i que ens parla del desamor. I ho fa entrellaçant les relacions de quatre personatges Sergi (Xavi Sáez), Natàlia (Anna Alarcón), Salva (Andrés Herrera) i Carlota (Mima Riera), per mostrar i veure si és possible tornar a creure i al acostar-nos a la maduresa fer que l’amor torni a néixer. En algùn moment se m’ha fet lenta i al principi la sessió del fisioterapeuta, una mica llarga, però vaja res rellevant. Una posada en escena espectacular amb una grada rodona on els actors barrejats amb el públic actuen en diverses ocasions. Una il·luminació perfectament aconseguida i que en diverses escenes són els mateixos actors els que manegen els focus. I una interpretació dels quatre actors sense distinció extraordinària. No us la perdeu, totalment recomanable.

    31/05/2018

  • 12345

    maría j gonzález mondaza

    La obra es fantástica, nos emocionó hasta el tuétano (texto, dirección, actores, puesta en escena…), se pueden contar con los dedos de una mano las buenas obras de teatro en el escenario barceloní y esta es para mí imprescindible. ¿Por qué se habla de desamor hoy en día? ¿no deberíamos llamarlo incomunicación aunque hablemos entre nosotros?

    28/05/2018

  • 12345

    Mònica

    En consonància amb l’anterior opinió. Una bona història sobre 4 persones que s’entrecreuen i que busquen l’amor i troben el que troben. Tot i que l’inici és una mica histriònic, l’obra s’afiança després de l’aparició en escena de la Carlota, una gran sorpresa.
    Genial posada en escena i aprofitament de l’espai escènic.

    25/05/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una mirada amarga sobre el desamor, la necessitat d’afecte i la incapacitat d’estimar. Quatre personatges que estan en un moment vital de la seva vida i tenen un dilema que els hi cal resoldre per tirar endavant i on el desamor hi és present tota l’estona. Quatre vides que s’entrecreuen. Quatre persones que lluiten per tornar a creure en l’amor. Quatre persones que necessiten creure que l’amor és possible. Una posada en escena espectacular amb un sorprenent tractament de l’espai escènic i unes extraordinàries interpretacions amb actuacions molt bones, cadascú en el seu paper i el to exacte. I que maca està Mima Riera!. Una obra complicada però fascinant. I si vols sab er-ne més entra a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/05/25/esmorza-amb-mi/

    25/05/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Ivan morales nos trae una obra sobre el amor. O más bie la el desamor.
    Entro al teatro y veo que ha cambiado de disposición: ante mí veo una grada circular, como en una sala de operaciones y desde mi asiento he sido testigo de la vida de 4 inadaptados emocionales que aspiran a almorzar con la persona con la que comparten cama.
    La obra me ha dejado más bien frío, escenas alargadas, monólogos que parecían no terminar nunca…
    La cosa se salva por los grandes actores. Sobretodo Xavi Sáez que consigue interpretar el único personaje que me ha hecho sonreír y que me ha inspirado un poco de ternura.

    25/05/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    En la línia de l’anterior “Sé de un lugar”, una obra amb més personatges però igual de propera.

    22/05/2018