Escenes d’una vida amb Hàmsters

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones

Sinopsis

Escenes d’una vida amb Hàmsters es una sátira sobre la maternidad escrita por Ana Bofill en una producción de la Cía. Fresquita Montes.

SINOPSIS

¿Y tú qué, no te animas? A ver si cuando quieras tener, ya no podrás … ”

¿Es cierto que, como dicen, estamos hechos para tener hijos? ¿Tenerlos sigue siendo un acto esencial e imprescindible de cada persona? ¿Nos hace más felices? A través de los ojos del Ari, la protagonista de esta historia, descubriremos las sombras de la maternidad en una comedia aparentemente absurda que nos habla de este tema sin referirse directamente a él. Si se siente presionados por un mundo que te pregunta insistentemente cuando tendrá un hijo, no te puedes perder este montaje teatral que te hará reír y reflexionar a partes iguales.

Duración:
60 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Escenes d’una vida amb Hàmsters es una sátira sobre la maternidad escrita por Ana Bofill en una producción de la Cía. Fresquita Montes.

SINOPSIS

¿Y tú qué, no te animas? A ver si cuando quieras tener, ya no podrás … ”

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Escenes d'una vida amb Hamsters TRAILER from Belflims by Belimpala on Vimeo.

Opiniones del espectáculo 7

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Sátira y reflexión sobre la obligación social de ser padres

Propuesta fresca, tan actual como atemporal (hay cosas que la modernidad no elimina) sobre la obligación y presión social de tener hijos, los reproches más o menos disimulados por no ser padres y que ellas sufren más que nosotros, el «se te pasará el arroz»… y de cómo la maternidad, mal gestionada, te transforma en una persona monotemática (y ridícula) que sólo habla de criaturas y qué bonitas y espaviladas son las tuyas, más que el resto, por supuesto.

Con acierto, la Cia Fresquita Montes ha elegido un registro de humor con sesgo absurdo, cotidiano y de espejo, incluso alocado a ratos. Reímos porque habla de tener hámsters y es menos duro que decir directamente «hijos», pero no es tan, tan exagerado ni alejado de muchas actitudes que vemos a nuestro alrededor. Y según qué reflexiones, entran mucho mejor con sonrisas.

El inicio es muy, muy divertido, irónico a más no poder, con unas amigas, colmo de la felicidad, a quien todo el mundo está obligado a admirar y envidiar, propietarias recientes de hámsters, ridículamente reales en su enajenación. Hace tiempo que pienso que parece que hay gente que tiene hijos para pasearlos y enseñarlos. Pues más o menos.

Y, de repente, lo inesperado: Ana Bofill nos emociona con un monólogo final, dramático sin exageraciones, durísimo, que si estuviera en otra obra, con otro título, tendría mucho reconocimiento,

Yo, que no tengo hámsters, no quiero tenerlos y ni siquiera me gustan, me he visto reflejado y lo he disfrutado (era fácil en mi caso) pero viendo a todos los espectadores riendo y al mismo tiempo digiriendo que no pasa nada porque cada uno elija su camino, diría que ha tocado varias teclas bien afinadas.

Y a todo esto, no es ningún grito contra la maternidad, sino contra la imposición, y la presión por no salir de la rueda, como en la que se encuentra el hámster. Huir de lo que nos obligan, evitar las críticas a los que no quieren seguir el camino preestablecido y percibirán demasiado a menudo un «pero estos, ¿quienes se han creído que son?».

08/04/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La gairebé «obligació» de tenir fills

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d'una revista. De cop i volta, en començar l'acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster.

Una proposta de gènere dramàtic plena d'ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l'opció voluntària de no tenir fills.

Amb clau d'humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l'eix vertebral de les nostres vides.

A la pantalla un hàmster que dóna voltes i voltes, incansable, a la seva roda, i que nosaltres contemplem embadalits.

Una proposta que ens vol fer reflexionar sobre les pors a les obligacions socials que ens ofeguen i obliguen a prendre decisions que segurament no prendríem, i que només prenem "perquè toca".

Un text amb moltes capes i molts punts de reflexió. Encomiable poder veure sis persones dalt de l'escenari amb la il·lusió i les ganes d'aquesta jove companyia. Molt destacable el gir de la comèdia al drama en el monòleg final.

Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

22/05/2017
Maria Lluïsa Forcadell Berenguer

Una proposta original per tractar un tema ens afecta a molts des de punts de vist i interessos molt diferents: una decisió difícil per als presumptes pares, una esperança apressada per als avis, proselitisme per als amics que ja han fet el pas…..

29/03/2018
Òscar Marquina i Alós

He tingut la sort de guanyar entrades a Teatre Barcelona per anar a veure l’obra «Escenes d’una vida amb hàmsters» de la companyia Fresquita Montes de la dramaturga Ana Bofill a la Sala Barts. És un espectacle teatral de sàtira sobre la maternitat amb molt d’humor. Situacions molts reals de la vida qüotidina amb una visió molt especial… una visió molt «hàmster». Molt recomenable! Gran feina!

27/03/2018
Hèctor Fibla Ferrà

Comèdia que tracta amb ironia la necessitat de tenir fills (hàmsters en l’obra) i les conseqüències que això porta. Les interpretacions són irregulars i destaca la música de viola en directe.

26/03/2018
imma barba perez

ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS d’Anna Bofill es va presentar ahir dins de la 22 Mostra de Teatre de Barcelona. Nosaltres havíem vist aquesta peça al Llantiol fa uns mesos i la revisió d’ahir ens va agradar encara mes perquè vam poder gaudir de detalls de text i d’interpretació.
Ari (excel·lent Anna Bofill), és la protagonista de la història i es planteja tenir fills seguint la inèrcia de la societat en la qual viu. Una comèdia que ens parla del tema i on la protagonista imagina les conseqüències que aquesta decisió pot tenir a la seva relació de parella i sobre ella mateixa. Una proposta per riure i reflexionar.
Molt bona posada en escena i bones interpretacions d’Ana Bofill, Iván Caelles, Maite Morillo, Sara Schkot, Clara Sellés i Úrsula Amargós que acompanya amb la viola determinats moments de la peça.

19/10/2017
Josep OS

Avui al Llantiol, una sala a la qual havia anat moltíssim i feia temps que no ho feia, he pogut veure aquesta obra de la dramaturga Ana Bofill que interpreta la Cia Fresquita Montes. Ens parla de forma fresca i amb moments molt divertits i amb un llenguatge que sembla absurd però que té un rerefons d’un fet real, la maternitat. Aquesta maternitat que vista per tota la societat sembla que sigui una obligació, fa que canviï la seva vida i converteixi l’oci, les seves xerrades amb amigues i el seu temps lliure en molts casos a la deixadesa i l’abandó. M’ha agradat molt i m’ha arribat el gir que dóna al final l’obra, que passa de la comèdia a un monòleg dramàtic i carregat de reflexions. Magnífica interpretació a càrrec de la pròpia Ana Bofill i les actrius Maite Morillo, Laia Sánchez, Sara Schkot, l´actor Benjamin Iborra i Úrsula Amargós a la viola, i que tots ells s’han diplomat en Art Dramàtic fa poc. Ja s’ha vist en diferents sales i espero la segueixin representant, i si és així i voleu passar una bona estona no dubteu en anar a veure-la

18/05/2017

Deja tu opinión