Entrevistes breus amb dones excepcionals de Joan Yago, un dels dramaturgs més prolífics i reconeguts de la nova generació d’autors dramàtics en llengua catalana, és un espectacle brillant, ple d’ironia i amb molt sentit d’humor, que ens fa reflexionar sobre les contradiccions humanes.
Primerament, es va estrenar el 2022 com a lectura dramatitzada a la Sala Beckett en el XVII Obrador d’estiu, sota la direcció de Ferran Utzet.
Es tracta d’un espectacle molt original, tant en la forma, com en el contingut.
Entrevistes breus… és un espectacle dinàmic, trencador. Estructurat com un joc teatral que té com a nucli el món de les entrevistes.
La posada en escena és molt original. Es tracta d’una mena de late night show, amb entrevistes i música en directe. De fet, Entrevistes breus… és un homenatge a l’entrevista com a gènere, tot i que no és directament teatral.
La Mònica Bofill, directora de l’obra, ha fet una feina realment increïble.
Entrevistes breus amb dones excepcionals és un recopilatori de cinc entrevistes fictícies a dones peculiars, que possiblement les titllaríem de friquis per la seva manera de pensar, actuar, ser o viure. Personatges visualment normals amb actituds o addiccions peculiars, que existeixen i conviuen amb la resta de persones o personatges als quals la societat considera «normals». Diguem-ne que són personatges difícils d’entendre, que incomoden i fins i tot generen rebuig.
Muntsa Alcañiz, Mònica Almirall, Anna Barrachina, Elisabet Casanovas, Miranda Gas i Yolanda Sikara, són les sis actrius que interpreten a la model ucraïnesa Natalia Yaroslavna, la Susan Rankin, la Glenna Pfender, la Rose Powell, la Roberta Flax, la Jacky Pfender, la Nancy Sayderman, als senyoros o tertulians (Martin, Gordon i Stewie), i a una entrevistadora, personatges, tots ells, tremendament peculiars. Prefereixo no dir-vos quins són els trets característics d’aquests personatges, perquè m’agradaria que ho descobríssiu per vosaltres mateixos. Només us diré que tots ells estan inspirats en casos reals i que formen part de la nostra societat. Reals però a la vegada estranys. Tan estranys que semblen fins i tot impossibles.
Per crear aquest espectacle, Joan Yago s’ha inspirat en algunes revistes de còmic, com Love and Rockets, en programes de televisió com Mi extraña adicción, historicistes i il·lustradors com Charles Burns, escriptors com David Foster o autors de còmics com Jaime Hernández.
A Entrevistes breus… se’ns plantegen alguns temes controvertits, com la pressió estètica, l’automedicació, ideologies molt radicals o l’ètica d’alguns avenços tecnològics.
El resultat de tot plegat és una peça extraordinària, amb escenes realment divertides, que ens fan reflexionar, sense jutjar, sobre aquells que són diferents.
Són molts els elements que fan d’aquest projecte una obra imprescindible: el text de Joan Yago, la direcció escènica de la Mònica Bofill, un repartiment de luxe, la posada en escena amb música en directe, uns temes musicals i veus espectaculars, i un bon equilibri entre forma i contingut.
Feu-me cas i no us la perdeu!