Un espectacle, classificat com per a «públic familiar»; es tracta d’una dramatúrgia creada per Marc Artigau i Queralt, amb el títol de PERSEGUIDORS DE PARAULES, que ell mateix dirigeix.
Amb aquest espectacle, que està recomanat per a nens i nenes de més de 6 anys, el TNC inaugura la programació familiar d’aquesta temporada.
En arribar veig en els ulls dels nens, l’enorme il·lusió i l’excitació tot fent cua a la Sala Tallers; se’ls hi demana que s’asseguin a unes taules i amb tranquil·litat escriguin en un paper la seva «paraula preferida», que deuran dipositar en una urna abans d’entrar a la sala. També a mi em demanen que faci el mateix…. i compleixo amb el ritual, no sigui cosa que no em deixen entrar.
Els perseguidors de paraules, vol ser un viatge màgic a través de les paraules i els signes de puntuació
La Noa és una nena inquieta i molt observadora. Una nit, en un somni, descobreix un misteri que la deixa molt intrigada: les paraules desapareixen… Per resoldre aquest enigma tan inquietant, la Noa anirà a la biblioteca de l’escola i allà coneixerà l’Apòstrof, un ésser diminut que la conduirà cap a un univers nou que no deixarà de meravellar-la.
En aquest món màgic, la Noa haurà d’impedir que el monstre dels barbarismes s’apoderi del Palau de les paraules, però això només serà possible gràcies a l’ajut de l’home dels interrogants, d’un diccionari, de la dona dels punts suspensius i d’altres personatges extraordinaris que l’acompanyaran en aquest viatge tan sorprenent.
Un espectacle que m’ha agradat molt, perquè considero que està molt ben construït, des de la visió del públic al qual està destinat, partint de l’estructura d’una mena de conte, en el que els protagonistes són les paraules, que intentarà defensar una nena amb l’ajuda de tots els nens-espectadors que estan a la sala.
Unes interpretacions que m’han impactat per la seva entrega total davant dels infants, amb un seguit brutal d’entrades i sortides de l’espai escènic, per tal de representar entre els quatre actors un nombre infinit de personatges i de canvi de registres interpretatius.
La veritat és que en algun moment he arribat a pensar que el nivell del text estava a una alçada massa elevada i que molts dels nanos no arribarien a comprendre, però en veure la reacció de la majoria d’ells m’he adonat que potser sóc jo el que infravaloro la seva comprensió.
Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ